Tothom sap l'enrenou que va haver a l’estat espanyol quan, l’abril de 2007, es va incloure a la LOE (Llei Orgànica de l’Educació) l’assignatura Educació per a la ciutadania i els drets humans. EpC
Però, com és aquesta assignatura i per què tanta gent s’ha declarat contrària?
Educació per a la ciutadania i els drets humans divideix els seus continguts en 2 blocs: els que són exclusivament per a primària i els que són per a secundària.
A la primària, els continguts s'organitzen en 3 blocs:
• Individus i relacions interpersonals i socials, l'objectiu de les quals és el respecte mutu, malgrat les opinions i creences diferents.
• La vida en comunitat, basada en els valors cívics.
• Viure en societat, l'esforç per donar a conéixer les normes i els principis de convivència.
A la primària, els continguts s'organitzen en 3 blocs:
• Individus i relacions interpersonals i socials, l'objectiu de les quals és el respecte mutu, malgrat les opinions i creences diferents.
• La vida en comunitat, basada en els valors cívics.
• Viure en societat, l'esforç per donar a conéixer les normes i els principis de convivència.
A la secundària els continguts s'estructuren en 5 blocs:
• Aproximació respectuosa a la diversitat, aprendre que el diàleg és el camí.
• Relacions interpersonals i participació, anima a formar part dels organismes representatius dels centres educatius.
• Deures i drets ciutadans, per conéixer els nostres drets i obligacions i identificar quan aquests són violats.
• Les societats democràtiques del segle XXI, que ensenya el funcionament dels diferents serveis públics.
• Ciutadania en un món global, donar a conéixer com funcionen els organismes internacionals i la importància que tenen.
Els continguts, a primera vista, no tindrien perquè molestar a ningú. No obstant això, s’han donat diverses opinions al respecte començant per una manifestació en 2005 en contra de la reforma. Aquest fet va ser convocat principalment per les següents entitats:
ANCEE (“Asociación Nacional de Centros de Educación Especial”)
APS (“Asociación de Profesores de Secundaria”)
CECE (“Confederación Española de Centros de Enseñanza”)
CES (“Confederación Nacional de Estudiantes”)
COFAPA (“Confederación de Padres y Madres de Alumnos”)
CONCAPA (“Confederación Católica Nacional de Padres de Familia y Padres de Alumnos”)
FEF (“Foro Español de la Familia")
PTE (“Plataforma Tiempo de Educar”)
UDE (“Unión Democrática de Estudiantes”)
USO (“Unión Sindical Obrera”)
Des dels moviments de renovació pedagògica pensen que l'educació en valors no s'ha de limitar a unes hores i cursos concrets, que ha d'estar present en totes les àrees de l'escola i que no és clar el perfil del professor. Ací tenim també el comunicat de la Conferència Episcopal, per a qui li interesse. Comunicat
És curiós, si més no, saber el resultat de la votació d'aquesta reforma al Congrés dels Diputats:
A favor: PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol), CIU (Convergència i Unió), ERC (Esquerra Republicana Catalunya), PNV (Partit Nacionalista Basc), ICV (Iniciativa Catalunya Verds), CC (Coalició Canària), EA (Eusko Alkartasuna).
En contra: PP (Partit Popular).
Abstenció: IU (Esquerra Unida), BNG (Bloc Nacionalista Galeg, ChA (Chunta Aragonesista), NB (Nafarroa Bai).
No creiem que fóra casualitat que, en nàixer el Pla d’Extensió del Trilingüisme al País Valencià, l’ex conseller d’Educació Alejandro Font de Mora volguera que aquesta assignatura s’impartira en anglés.
"El pais" Aquesta decisió va ser molt qüestionada des de distints sectors que, fins i tot, van presentar recurs legal.
El primer resultat d’aquesta mesura va ser que de 200 alumnes examinats en un parcial, només 1 i d’origen britànic va aprovar. "Público" "Público2"
És EpC una assignatura necessària? Hauria d'estar present en tots els cursos de Primària i Secundària o sols a certes edats i cursos? Hauria de ser obligatòria a tots els centres (públics, concertats, privats)?
Pot un pare escollir la informació que rep el fill sobre temes com l'homosexualitat? Es pot escollir una opció d'educació moral o un altra per als teus fills?
És cert que EpC imposa una ètica comú laïcista? Per què es veu inadequat aquest model i no el d'impartir la religió catòlica a l'escola?
És una oportunitat, aquesta assignatura, perquè s'aconseguisca la igualtat de sexes? A quines necessitats de la societat actual respon EpC?
És cert que EpC té com a únics referents ètics la Constitució Espanyola i els Estatuts d'Autonomia quan només són documents jurídics i polítics?
Respecte a la llengua, és positiu que es done en anglès? És viable?
14 comentaris:
Última hora sobre aquest tema: http://www.adn.es/local/valencia/20081105/NWS-0553-EpC-directores-ingles-nivel-creen.html
Fins ara s'estava impartint per professors de Filosofia o de Geografia i Història, el professorat d'anglés està format per a impartir aquestes classes?
Trobe que aquesta nova assignatura pot ajudar en mols problemes d’educació, que no pas d’ensenyança, que estan patint els més joves de la nostra societat, que sembla que ja no són tan considerats ni saben dialogar. I si durant tant de temps hem hagut de “suportar” que en el nostre país, que és laic, hi haja tantes traves per culpa de l’Església, ara que ens aguanten ells.
Però no em sembla bé que siga impartida en anglés, perquè si volen que un alumne de segon de la ESO estiga capacitat per poder redactar una pregunta d’examen en anglés, que deixen d’exigir en l’assignatura d’Anglés que omplim els espais en blanc de les oracions en les formes de past continuous o past simple...
Que siguen més raonables.
En primer lloc, felicitats Gisela, em sembla una entrada força interessant.
Jo personalment sempre m'he mostrat molt crítica davant aquesta assignatura. No pels continguts que tracta sinó més bé perquè crec que l'educació hauria de ser transversal. És a dir que els valors estigueren present en tot allò que s'ensenya. Jo sempre he vist aquesta assignatura com un invent del Ministeri d'Educació quan se n'adonà que realment la transversalitat està molt bé sobre el paper però que a la llarga els centres cobrixen l'expedient dedicant-li un dia a celebrar la jornada de la pau o a fer un talleret d'educació vial. Jo crec que caldria preguntar-se, per què no s'aplica la transversalitat? Jo pense que un dels problemes és que el currículum escolar està tan ple de continguts que els mestres es veuen sobresaturats i per altra part que molts docents tampoc saben molt bé com fer-ho. Aleshores al govern s'inventa una assignatura que cobrix aquest buit però que va en contra del principis transversal que defensava la LOGSE i que dien que els valors no s'haurien d'explicar dintre de cap assignatura concreta ni específica sinó que havia d'estar presen en el dia a dia de l'alumne i en totes les matèries.
Jo crec que aquest tipus d'educació on primer s'ha de fomentar és en les famílies. Així, els pares s'han de preocupar més per civilitzar els fills, i crec que els problemes que hi ha ara amb la joventut que està molt "loca" és perquè els pares han estat un poc despreocupats en eixe punt de l'educació (i no és per fer culpables als pares de tot, però crec que cal un poc més de preocupació).
Amb açò vull dir que una nova assignatura per a segon d' ESO no pot solucionar tots els problemes de la joventut, i menys encara si la van a fer en anglès, ja que el nivell d'anglès en segon d'ESO no és l'adequat per a rebre una assignatura en anglès i un examen.
Només algú que es passe el dia agafant mosques pot pensar que aquesta assignatura arreglarà el món, però pense que, ben enfocada, pot servir per treballar dins el grup de l'aula molts valors i destreses socials que en casa no es poden treballar. El fet que es done l'assignatura en una llengua estrangera és un més dels disbarats de la política educativa de l'actual govern.
Jo també aposte per la transversalitat en la transmissió dels valors ètics i cívics que han de facilitar la convivència en societat, i no recloure-la en un cercat tan estret com el d'aquesta assignatura, que per descobrir la diversitat i el funcionament del món modern està bé, fins i tot per educar en certs valors i arrodonir la tasca educativa amb un complement a la transmissió de coneixements, però no es pot pensar que aquesta matèria resoldrà tots els problemes socials, com si fóra una mena de remei miraculós.
Parlant de miracles, ha sigut curiós llegir el comunicat oficial de l'Església, la reacció davant la pèrdua d'influència en un àmbit com l'educatiu que han dominat tradicionalment.
En aquest tema estic completament d'acord amb Neus i si que és deveres que la major responsabilitat de l'educació està en mans dels pares, però cal saber que no tota l'educació bé per ells, està estan les influències de la gent i l'educació a l'escola, per exemple.
En quan al tema de la nova assignatura també pense igual,en tan sols un curs no es pot canviar i que es done amb una llengua que no és massa dominada i en un baix nivell a aquest curs no es pot arribar a aconseguir el propòsit. Caldria donar l'assignatura a mans de gent especialitzada en el tema i no pense que l'adequada siga una persona que sàpiga anglés o imparttisca altres assignatures.
Jo estic totalment d'acord amb el que heu dit, però a més pense que el desenvolupament intel·lectual, afectiu i social dels més menuts depén, en un primer moment de la família, però prompte serà competència de la interacció entre pares i professors, el paper de la família, és clar que és fonamental i el principal en l'educació però també cal assenyalar que en la majoria dels casos passen més estona amb els professors que amb els seus pares. És per això que pense que la educació no es genera en parts, sinó que es necessiten canals de comunicació amb una acció coordinada per a què els xiquets es desenvolupen en les millors condicions. Per això, la suma de l'esforç d'aquestes institucions, la família i l'escola, és el camí més adequat per aconseguir amb èxit una bona formació.
Jo pense que aquesta assignatura no porta enlloc. Jo no sé com ho han plantejat a la resta d'instituts però en el meu és una assignatura pràcticament igual a "ètica". És cert que ètica sols es dona en 4t de la ESO però si anava a ser igual ja podien simplement haver-la afegit a la resta de cursos. No sé jo crec que ben enfocada podria ser útil perquè sí, la responsabilitat és del pares, però els professors com a educadors també tenim certa responsabilitat i en les aules és on els nens més hores passen. Així que crec que com a assignatura oposada a la religió que almenys a mi m'obligaven a donar, seria útil però no enfocada com està ara. Pense que caldrien canvis i professors capacitats per donar l'assignatura. Crec que no haurien de ser ni filòlegs ni geògraf, pense que haurien de ser psicòlegs i sociòlegs.
Estic d'acord amb la majoria de cometaris que he vist, l'assignatura té una bona meta. El problema ve al introduir nous termes i nous "adoctrinaments".
A molts ens han educat amb més o menys laïcitat, però pense que és indiscutible sentar les bases d'una educació moral BÀSICA!
NO és discutible, el fet de posar o no posar la religió en l'escola PÚBLICA.
NO és dicutible introduir la normalitat de SEXES en classe.
NO és discutible la definicó que s'ha de donar a l'escola sobre l'HOMOSEXUALITAT.
I en aquest últim vull fer un paronet. L'homosexualitat és l'exemple més clar que tenim del retràs moral de la nostra societat.
L'homosexualitat i la seua imatge no és discutible, no podem acordar di l'homosexualitat és una malaltia o no.
EpC és necessària i ha de ser obligatòria de forma transversal en totes les matèries.
I en el cas de fer-la per separat amb una assigantura, el professorat hauria d'estar preparat i "educat" per fer veure als alumens, la moralitat més bàsica del respecte.
Com ha dit Sara Pérez, haurien de ser psicòlegs, sociòlegs, professors de filosofia i ètica, etc. qui portaren aquesta educació endavant. Això sí, no hi ha sociòlegs i ètics, xenòfobs o racistes?
Les coses no estan tan clares ni són tan fàcils.
ELS POLÍTICS ENS HAN FET CREURE QUE L'EDUCACIÓ DE TOTA UNA GENERACIÓ ES POT CANVIAR AMB UN SIMPLE ARTICLE. Cada partit intenta rentar la seua cara i agradar els votants, introduint noves lleis i noves formes d'educació, i açò, és el primer que hauria de canviar.
Sempre m'ha semblat adient que hi haja assignatures "vitals", és a dir que ens facen pensar sobre els principis cívics, que ens eduquen en la immersió social i que ens facen conscients dels nostres drets i deures com a humans. És el primer pas, si més no, per a començar a educar en valors. Si aquesta assignatura ha montat un guirigall tan gran, perquè parla de valors, de solidaritat, de "consciència ciutadana"... cal preguntar-se quina mena d'educació transversal pot estar instituïda en els centres.
Pel que fa a l’ensenyament en anglés, vull centrar-me ací, sempre m’ha semblat que era una excusa per a que la gent odiara més encara la nova mesura. Està clar que el nostre sistema no està preparat: ni comptem amb professors psicòlegs, filòsofs, sociòlegs..., que sàpiguen anglés, ni els alumnes posseïm eixe nivell, tampoc pense que siga viable. No pense que una assignatura com la de ciutadania vaja a salvar el fracàs que els estudiants professem vers l’anglés. Crec que fora més convenient replantejar-se l’assignatura d’anglés que, al cap i a la fi, és la que toca que ens dóne les competències. No tirem fang per tapar el forat, sinó acabarem tenint assignatures inservibles. Quan vaig anar a Alemània em vaig adonar que el nivell d’anglés que tenen no és precisament perquè tinguen més assignatures en llengua anglesa, ni perquè hagen començat als 3 anys. La meua companya va rebre les primeres classes d’anglés als 10 anys, en “llengua anglesa”, i ella igual que tots, ens pegaven 50 patades quant a nivell d’expressió oral i escrita.
Estic totalment d'acord amb Carme i amb Neus ja que pense que aquesta assignatura hauria de ser incorporada transversalment en totes les assignatures i no com a una única matèria.
A més, també crec que s'hauria d'ensenyar a casa i en cada situació diària.
Respecte al tema de la llengua, no crec que ensenyar-la en anglés ajudara ningú més bé, perjudicaria més encara.
En suma, crec que podem donar informació i potenciar l'aprenentatge però no podem manipular la informació sobre l'homosexualitat per als fills/alumnes, ja que ells estan en el dret de conéixer-la.
Respecte a la igualtat de sexes, hem de lluitar cada dia per aconseguir-la i si no l'hem aconseguida encara, no crec que amb una assignatura que tan sols li dedica una estoneta i damunt en anglés s'aconseguisca. Crec que s'aconseguirà millor transversalment i a tothora.
Buenos días a todos. De esto quiero opinar porque me tocó muy de cerca. El primer año que se impartió, mi hermano pequeño estaba en segundo de la E.S.O. y por lo tanto fue de la generación que la impartió en inglés (solo se hizo así ese año, el siguiente y los posteriores ha sido en castellano o valenciano). Ante la polémica que se levantó con la dichosa asignatura, mi familia y yo revisamos el libro. Mis padres se rieron mucho diciendo que todo aquello ellos ya lo habían leído. Fuimos a casa de mi abuela y rescatamos un libro de "Educación Cívico-Social" (el equivalente a Educación para la Ciudadanía de hace cincuenta años, o sea, versión franquista). Nos sorprendió (por lo menos a mí), encontrar que en ambos libros había frases EXACTAMENTE iguales y que incluso la estructura de temario y párrafos era la misma muchas veces.
En cuanto a la manipulación, ambos manipulaban por igual. Uno a favor de la derecha y otro a favor de la izquierda. Totalmente horribles los dos. En serio, si alguien tiene la oportunidad de compararlos, que lo haga, incluso los libros tenían casi el mismo número de páginas.
Con respecto a esto, he sacado mi propia conclusión, que es que Educación Cívico-Social era un lavado de cerebro para los niños, pero no menos que Educación para la Ciudadanía.
Creo que a los niños se les tendrían que dar simplemente valores humanos y objetivos, sin preocuparse tanto por machacarles la cabeza diciéndoles a quién tienen que votar de mayores, porque lo que debería de importar es la educación y bienestar del niño, no sus ideas políticas.
Esta asignatura la creó el PSOE con ese fin y el PP (que probablemente ahora le dé la vuelta a la asignatura) decidió que aquí se impartiese en inglés con el objetivo de que los niños no se enterasen y de paso que practicasen inglés, que falta hace, la verdad.
Con todo esto y para concluir, pienso que mal por el PP por esta moderna forma de ocultar información y mal por el PSOE por poner esta asignatura donde presenta su gobierno como el gobierno ideal. Igual de mal que se hizo hace cincuenta años.
Los niños deberían de ser sagrados, no objetos de manipulación, ni antes, ni ahora, ni nunca.
Así que mi posición es totalmente en contra de Educación para la Ciudadanía (al menos con estos temarios).
És una tasca que s'ha de dur a terme desde casa i conjuntament amb l'escola la d'ensenyar allò bàsic( que no és altra cosa que el que passa en la vida real...els valors, drets i deures i molts altres temes..)sempre amb autocrítica i no la de voler imposar un model de societat desde el punt de vista polític o religiós, de tal manera que la societat puga conviure millor i entendre's.
Publica un comentari a l'entrada