Es tracta d'una relació entre què diem, com ho diem i com movem el missatge, és a dir
es pot dir el mateix, de diferent manera i movent-nos diferent. A més a més, queda constituït
per tots els elements extralingüístics que serveixen per fer palés el nostre sentiment, expressar
les nostres actituds interpersonals, expressar emocions, repetir, contradir, substituir, complementar
o regular el que diem verbalment. Però, què és correcte i que no? Com sabem com cal comportar-nos en cada situació? Qui marca el comportament social? Pot malinterpretar-se?
Com sabem, la indumentària forma part de l'expressió de la personalitat de cadascú. No obstant això, hi ha certa indumentària que representa creences, estatus econòmic i social, ideologia política...
És el mateix anar així
que així?
És més correcte anar a la platja amb açò
que amb açò?
Què us sembla açò?
http://www.nopuedocreer.com/quelohayaninventado/378/ropa-deportiva-para-mujeres-musulmanas/
Al mateix temps, el cas dels uniformes als col·legis és un tema que obri una gran polèmica.
La gran majoria de la gent argumenta estar a favor del seu ús pel fet de trencar amb les
desigualtats socials i econòmiques. D'aquesta manera, diuen que no se sap el poder adquisitiu
de cada família i cap xiquet/a se sent inferior a altre. Actualment, l'uniforme s'associa
a centres concertats o de pagament; aleshores, quines diferències econòmiques
diuen eliminar? No han pagat tots la quota?
Al mateix temps, el cas dels uniformes als col·legis és un tema que obri una gran polèmica.
La gran majoria de la gent argumenta estar a favor del seu ús pel fet de trencar amb les
desigualtats socials i econòmiques. D'aquesta manera, diuen que no se sap el poder adquisitiu
de cada família i cap xiquet/a se sent inferior a altre. Actualment, l'uniforme s'associa
a centres concertats o de pagament; aleshores, quines diferències econòmiques
diuen eliminar? No han pagat tots la quota?
Ens agradaria reflexionar sobre la llibertat d'elecció de cadascú i sobre les modes, uniformes i demés coses imposades.
26 comentaris:
Vaig fer tota l'etapa d'escolarització obligatòria a un col·legi privat de monges, aleshores això suposava dur l'uniforme.
Era un centre de xiques i tothom tenia un poder adquisitiu suficient per pagar l'engrossat rebut, però clar, uns podien més que els altres i l'uniforme no ens igualava, per a totes era el mateix, però en teoria sols en teoria. Hi han molts mitjos per a fer saber qui pot més o qui pot menys i en quin nivell de l'escala social et trobes.
Amb el que ha dit Teresa, pense que el govern hauria d'establir uns preus per tindre el mateix poder adquisitiu respecte als uniformes. Amb el tema dels musulmans, pense que tots hem de ser tolerants i aprendre a viure amb altres cultures i acceptar-ho tots.
És cert que no sols hi ha marques en la roba, però quan els xiquets ixen al pati sols tenen la roba i l'esmorçar, pel que és en el que més es fixen. Jo pense igual que Gabriel, que deurien establir un modest preu, a l'abast de tothom, per als uniformes i així tots els xiquets anirien vestits igual a l'escola i els pares estalviarien perquè no comprarien tanta roba, sinó sols la extraescolar.
I amb la questió de la vestimenta musulmana també trobe que hem de respectar-ho.
Estic totalment a favor de dur uniforme. Potser sone un poc retrògrad. Però encara que amb uniforme i tot encara es noten les diferències socials, es noten menys que amb roba normal.
Jo no n'he dut mai, potser per això alguns penseu que estic a favor, però si depenguera de mi, en posaria obligatòriament per als xiquets fins a batxillerat.
Personalment, no s'han burlat mai de mi per la roba, però sí que ho he vist des de molt prop. I és una imatge que esborraria dels col·legis.
Pense que amagar les marques en l'escola és una estupidesa. Estàs donant-li importància al fet, estàs fent que quan isquen d'escola pensen que aquesta roba és millor i aquella pitjor.
A més a més, obligues als xiquets a vestir d'una determinada manera, els inculques que eixa roba és la millor i més adequada: corbata, camisa de botons, etc.
Pense que la millor opció és la que vaig comentar l'altre dia en classe. El que en Argentina es diu "Guardapolvos", la bata blanca que tots coneguem, BARATA i SIMPLE.
Pel que fa al vel islàmic, tota cultura mereix el seu respecte. El problema ve quan una cultura és solament i únicament religió. El vel sols és una de les pressions a les que estan sotmeses les dones musulmanes. Les lleis atempten en contra d'elles, la seua cultura i religió les posa molts esglaons per davall de l'home i per a mi, això no és respectable.
Finalment, pense que al nostre país les dones estan lluitant a diari en contra de les desigualtats de sexe, sigues cristià, musulmà, ateu, etc. Però els musulmans no ho veuen així.
Ahir vaig veure la primera model musulmana, en portada de revista, NUETA. Doncs ja ha rebut moltes amenaces de mort i sap que altres, per molt menys, ja han mort.
Jo anava a una escola pública i no duiem uniforme. Tanmateix, l'escola va posar a la venda a uns preus assequibles uns xandalls amb el logotipus del col•legi. No ens obligàven a comprar-lo però sí que ens el recomanaven a l'hora d'anar d'excursió o fer educació física.
M'agradaria pensar que els uniformes ajuden a amagar les marques, les desigualtats, però pense que des de ben menuts caldria demostrar a la xicalla que el món és molt divers, que per desgràcia hi ha gent més pobra i més rica... En definitiva, que aquest món no és del color de rosa i que hem d'aprendre a respectar-nos per allò que realment val i no per això han de deixar de costat a aquells qui no van vestits amb les marques de torn. El respecte en aquest sentit és molt important i pot ser una manera de fer veure la diversitat de la nostra societat (no m'estic referint al vel, això ja és un altre punt) ja que aquests xiquets fora de l'horari escolar també poden vore-ho.
Amb el temps, l'AMPA del meu antic col·legi va aconseguir implantar l'uniforme. Ara els xiquets duen un preciós tratget gris i les xiquetes una falda quasi pels peus. Hem tornat enrere?
És possible que per a alguns pares siga més còmode comprar als xiquets dues mudes- que poden en alguns casos esdevenir molt cares- però no trobe que en sentit general a la llarga això els agrade a la majoria d’infants. Un món plural és l’autèntica realitat i més val encararar-la el més aviat possible i restar-li importància al fet de les marques perquè al capdavall a través de l’etiqueta el mercat vol que ens distingim. Hem de caure en el seu joc de venda?
Hem parlat aquestos dies del llenguatge no verbal, del cos com a un mitjà de comunicació potentíssim, un mitjà d’expressió que ens defineix molt personalment, de la mateixa manera que ho fan els gestos o el parlar; no ho seria també , en certa manera, la roba que va a sobre…?
Respecte al tema del hijab de les dones musulmanes, no em sembla gens bé que el duguen pel masclisme que això representa tant en la seua societat com en la nostra. Però no em pareix bé en el cas d'estar en una escola, que siguen obligades a llevar-se'l perquè em pose en la seua situació i per a ella pot suposar amenaces i altres greuges.
Estic amb Diana, si uniformem els nostres fills perquè no pateixen les desigualtats només estem endarrerint el fet que se n’assabenten que cada família és completament diferent a altra. Només vinguen els aniversaris, només vinguen els reis mags, quan toque comprar-los el seu primer mòbil, els ordinadors, el cotxe amb el que el portes al col•legi... un xiquet se n’adona que no ha rebut tantes coses com el seu company de pupitre o que no són tan valuoses. Aleshores l’uniforme tan sols els “iguala” 5 hores al dia de dilluns a divendres? L’alternativa a imposar un mode de vestir és la raó. Tots creixem i veiem com el veí del costat cobra una herència milionària, com ascendeixen al teu company de treball, com li donen la beca a algú que no la necessita i a tu no... la vida està plena d’injustícies socials i crec que és prou més efectiu intentar que els xiquets les entenguen des de menuts que no que els transmetem que hi ha que tapar, amagar, camuflar, aquestes desigualtats.
D’altra banda, està el fet de l’uniforme en sí. Per què eixe model? Les persones som animals de costums, per què hem de transmetre als nostres menuts que la vestimenta correcta per anar per la vida és una camisa o un “polo”, pantalons de mudar, sabates de vestir o fins i tot corbata? No cal parlar de l’uniforme tan retrògrad que fan vestir a les xiquetes, us pareix normal que hagen d’anar tots els dies de l’any, fins i tot a l’hivern, amb una faldeta a quadres o llisa, blava, verda o grisa? Eixes xiquetes podran jugar amb la mateixa llibertat que els xiquets? O adquiriran un model de dona recatada, coqueta, que no deu o no pot fer les mateixes coses que un home? Què volem transmetre amb els uniformes i què es transmet realment?
Jo ja vaig comentar a classe que no estic a favor de l'uniforme. A banda del que vaig dir, vull afegir que pense que no retalla les diferències, és a dir, potser sí les retalle en quant a les marques però i que passa amb el físic? Jo sempre vaig ahí potser però jo no em sentiria bé veient com, fins i tot en la mateixa roba altra xica està moníssima i jo horrible. Pense que en aquest cas les burles podrien anar per aquest camí i que si la societat vol marginar una persona ho farà amb uniforme o sense ell.
Respecte als uniformes he de dir que soc totalment contrari, ja que l'uniforme en compte de deixar de banda les diferències, sobretot econòmiques, le aaguditzen. Jo sempre he anat a l'escola pública i no hem tingut mai ninguna calsse d'uniforme, ni tant sols xandalls, encara qeu actualment pense que van molt bé per a les excursions per tal d'evitar possible pèrdues de xiquets. Pero els qui han portat uniforme sempre han estat, per a mi, com els qui tenien diners i anaven a l'escola privada. Aquest fet no marcava una diferència? A més a més, com han dit Diana i Gisela, pense que el xiquets han d'aprendre des de ben menuts que vivim en un món on predomina la diversitat i on no tot és de color rosa.
D'altra banda, respecte al tema del vel musulmà pense que és una falta de respecte cap a la dona, encara que siga cultura (que és més religió que cultura) crec que menysprear la dona d'aquesta manera és una atrocitat. També tinc eixa opinió amb la vestimenta de les monges, ja que de nou la religió crea diferència entre els sexes. Per què els sacerdots no porten vel?
Estic amb Diana i Gisela en el sentit que si l'uniforme aconsegueix amagar les diferències (i en el fons, no crec que siga capaç de fer-ho) l'únic que estem aconseguint és disfressar el problema, treure'l de l'aula i de l'escola. Les diferències s'han d'abordar amb una adequada perspectiva, s'ha de treballar la visió crítica del món dels nostres alumnes i també abordar l'educació emocional d'aquests, amb un poc d'empatia potser tot aniria millor.
Estic d'acord amb el que ha dit Josep, crec que en el fons s'odia tant l'uniforme perquè durant molt de temps l'hem relacionat amb la idea de "hijo de papá que estudia en un colegio pudiente". Jo faig el meu comentari des de l'experiència d'una filla que estudia en un col·legi públic on l'uniforme esportiu ens costa 9 euros i on el fet de les marques arribà a tal extrem que els pares lliurem una quantitat de diners al mestre a principi de curs i ell s'encarrega de comprar llibretes, llapisseres i colors per a tots els alumnes. He de dir que nosaltres estaviem diners i s'han acabat moltes tonteries perquè inclús els boligrafs d'alguns eren de marca.
Estic totalment d'acord amb el que diu Carme, perquè l'uniforme sempre ha sigut relacionat amb els xiquets "rics" que van als col·legis privats. Però a més, com volem evitar les marques de la roba si el primer que s'intenta a les famílies amb els uniformes és portar el polo de "Lacoste"?. Pense que cadascú ha de vestir com veja adequat anar a classe, i sempre respectant als demés, sense importar la vestimenta, la raça, el color...
No crec que els uniformes siguen tan roïns com dieu, almenys per a xiquets. Segurament per als pares resulte més còmode i no crec que l'única cosa que iguale o amague l'uniforme siguen les diferències econòmiques. A partir de l'adolescència potser el problema seria diferent.
D'altra banda, pel que fa a la vestimenta de les dones musulmanes, hem de tindre en compte que el vel o la burka no són qüestions religioses sinó culturals, de determinats països, que són coses diferents encara que molt sovint barrejades. I hem de tindre en compte també que en aquesta part del món la dona no sempre ha pogut ensenyar tant com ha volgut (mireu els vestits de bany de principis del s. XX). Bé, de fet, ni la dona ni l'home. Podem anar com ens done la gana pel carrer?
Si s'ha relacionat l'uniforme de "colegio privado" amb els xiquets pijos i rics, és perquè abans no tots podien anar a un col·legi d'aquest tipus. A banda, la indumentària que es fa servir per amagar, dissimular, ocultar, etc.. qualsevol diferència entre xiquets, és una indumentària de pijos: camises de botons, jerseis de pico i de llana, sabates marineres, pantalons amb pinces... Però no hi ha res que em moleste més que vore les xiquetes vestides amb FALDA. Per què han d'anar amb falda les xiquetes? Açò sols comporta que les xiquetes vagen agafant una postura de dona, una disciplina de comportament i una postura que "els serà molt útil" en un futur, on podran comportar-se com a tals, com a dones.
Pel que fa al vel, no estic gens d'acord amb Dani, ja que el vel és un tema cultural, sí, però de les cultures únicament religioses (fanàtiques). Amb la burka no sols s'amaga el cos perquè les mirades no violen el cos de la dona, sinó que també s'amaga per oferir-li'l a Déu. Les dones ho fan per fidelitat a Déu i al seu home, úniques "persones" que poden vore el seu cos "nu" (es a dir, sense guants o vel).
Tota cultura s'ha de respectar tant o més que la pròpia. Però si la lluita que porten hui dia les dones al nostre país, per poder evolucionar i tindre els mateixos drets que els homes, es veu insultada per altres cultures que recolzen el comportament submís i tradicionalment masclista de la dona... no vaig a recolzar-lo.
Opine des d'una perspectiva occidental, però no oblidem que nosaltres també erem pareguts fa anys. Hui dia encara tenim les monges amb "vel" i bates fins els peus.
tttttt
Totalment d'acord amb tttt. Pense que tttt ha dit el ttttt que tots pensem.
En relació amb els uniformes i sobretot amb la suposada finalitat amb la què s'utilitzen. Sembla ser que l'objectiu és erradicar o tapar les possibles desigualtats socioeonòmiques que puguen haver-hi entre els alumnes d'un centre? Per a que se senten iguals dintre de l'aula? O pel contrari per a que se senten diferents? Fent una mirada enrere podrem veure que els uniformes els han utilitzat sempre les escoles religioses i privades on generalment ha anat i va la gent amb un poder adquisitiu si més no alt. Dit açò, creieu que aquesta gent el què vol transemtre a través d'aquesta moda és igualtat? O pel contrari vol transemtre una diferència o sentir-se diferent a la resta de gent que no va a aquestes escoles privades i que molt probablement no tinga ni el mateix nivell adquisitiu ni tampoc la mateixa manera d'entendre el món? Efectivament la manera de vestir de cadascú expressa moltes coses d'eixe individu, al igual que les modes que segueixen dterminats sectors o grups socials transmeten valors diferents (per exemple els pijos, els hippies, etc)però de debó penseu que portar uniforme és una manera d'igualtat? Si realment el que es pretén és aconseguir la igualtat, el que hauriem de fer és ensenyar els nostres alumnes que efectivament sí hi ha una gran dsigualtat que governa el món,això és, mostrar la desigualtat que governa el nostre món i no tapar-la perquè d'aquesta manera els nostres nens tinguen un motiu pel qual lluitar en un futur.
D'altra banda i en relació amb el vel i la forma de vestir del món musulmà, concretament de les dones,crec que és un debat molt complex i del qual nosaltres, els occidentals, no tenim un coneixement complet per donar una solució immediata.En primer lloc i a simple vista podem pensar que les dones no gaudeixen de cap dret, que són obligades pels seus marits a portar el vel, que no tenen llibertat.. però i si la gran majoria de les dones, criades en la seua cultura i realment convençudes i amb voluntat de portar el vel no volen lliurar-se'n d'ell, o se senten atacades per modes oocidentals que l'únic que volen és penetrar en la seua tradició? Nosaltres des d'ací ho veiem com una lluita per la seua alliberació però i si elles no ho veuen així? No dic jo que no s'haja de produïr un canvi en aquest sector social que pateix moltes vegades tanta discriminació, del que crec que hauriem de reflexionar és de com millorar la seua situació sense que se senten atacades, perquè moltes d'elles tot i patir una gran marginació no hem d'oblidar que formen part d'eixa cultura i s'identifiquen amb ella. Definitivament cal millorar la comunicació amb aquest grup social perquè moltes vegades parlem sense tinre un coneiximent adeqüat.
Per cert he de confesr que ttt era jo perquè estava fent unes proves per a vore si anava açò jejeje perdoneu la meua ignorància en temes d'ordinadors..
Amb esta entrada sobre el llenguatge corporal i més concretament sobre la indumentària
corríem el risc de no aprofundir en cada tema com caldria. La veritat és que jo mateixa podria passar-me setmanes i setmanes parlant sobre el perquè dels uniformes, sobre el peculiar hàbit de les monges, sobre les vestimentes tradicionals musulmanes...
Parla, o en aquest cas escriu, una de les dos persones de Xeraco que l'any 1991 no van ser batejades. Açò que va succeir o millor dit, no va succeir acabada de nàixer m'ha estat acompanyant quasi tota la meua infantesa quan les meues amigues i amics em deien que no em podria casar, que aniria a l'infern, que era "mora" o quan em va tocar una mestra molt catòlica que (increïblement) ens feia resar a classe. Amb açò no aspire a tindre una opinió més "pura" que els demés perquè tot i que no he estat introduïda des de menuda dins
una religió o altra, la veritat és que la religió catòlica de l'estat espanyol "laic" hui dia forma part de la nostra cultura, la de tots.
Ningú qüestiona que les festes del poble siguen en honor a un o altre sant, ningú qüestiona les processons, ningú qüestiona que no hi haja el mateix nombre d'Esglésies que de Mesquites, Temples Budistes...
No estem en un estat veritablement laic i ho podem observar clarament. Aleshores, mirem les altres religions a través dels ulls de la nostra cultura cristiana? Tolerem coses intolerables i posem el crit en el cel en moltes altres que no ens preocupem d'entendre? Que quede clar que en ningun moment m'estic posicionant, sinó que pense en veu alta. Considere no estar bastant informada com per a jutjar certs comportament religiosos com al mateix temps considere que un govern no està capacitat per prohibir a una persona vestir d'una determinada manera.
Voldria contar-vos una experiència personal. A l'institut on vaig anar jo a Gandia, hi havia prou persones musulmanes però només una xica de més o menys la meua edat portava el vel al cap dia rere dia. La diversitat que hi havia a eixe institut era impensable així que ningú mai li havia posat cap problema. El vel no la incapacitava per a la realització de cap activitat dins l'Institut ni tan sols per a fer Educació Física. No obstant això, el nostre model educatiu probablement no havia caigut en el fet que algunes persones amb religió musulmana
creuen i practiquen el Ramadà (novè mes del calendari musulmà durant el qual no ingereixen o introdueixen res al seu cos des de l'alba fins al crepuscle, és a dir no mengen ni beuen res, així com s'abstenen de fumar, de perfumar-se i de mantenir relacions sexuals, durant les hores diürnes. Constitueix un dels cinc pilars de l'islam.) Havia començat aquest mes per a ells i la xiqueta no va alertar al professor qui va manar córrer 40 minuts a la 1h de migdia.
De qui és la culpa que la xiqueta es marejara després de córrer?
Algú hauria d'haver fet alguna cosa al respecte? Si vivim en un món globalitzat, per què no es contemplen les cultures de tots? Què ha de fer aquesta xiqueta, negar-se a fer E.F. duran un mes i suspendre l'assignatura?
Només és un exemple, però em fa pensar que no podem demanar tolerància quan no som veritablement tolerants, tan sols anem de tolerants però no ho som.
Ací us deixe alguns enllaços interessant per aprofundir un poc més en el tema:
http://www.youtube.com/watch?v=r0S23yO_hAQ
http://www.youtube.com/watch?v=SWFM370R250
http://www.tv3.cat/videos/2949992/Musulmanes-catalanes-debaten-sobre-la-burca
http://www.btv.cat/btvnoticies/2010/06/14/el-burca-segons-la-comunitat-islamica/
http://www.vilaweb.cat/noticia/3928514/20110915/govern-catala-pensa-prohibir-burca-nicab-carrers-edificis-publics.html
http://blogs.lavanguardia.com/in-saecula-saeculorum-catala/2011/04/08/el-burca-llibertat-o-prohibicions/
http://www.musulmanas.org/showthread.php?t=5568
http://www.youtube.com/watch?v=gH1kA0IW_n4&feature=related
Torne a repetir que des de la nostra mirada occidental associem els uniformes als coles de pagament però us recorde que païssos comunistes com Cuba i la Xina entre molts altres també uniformen els xiquets i no són "pijos" precisament. I Mariu, també és cer que hi ha, ací a València mateixa, col·legis laics on les xiques poden triar portar l'uniforme amb faldeta o amb pantalons. Potser caldria a profitar les coses que té de positiu l'uniforme i millorar les que puguen ser negatives.
Pense que les desigualtats no s'amaguen sota un uniforme i ja està, és més, si des d'un principi el respecte fos un principi bàsic inculcat en tothom aquesta qüestió d'uniforme sí o no tal vegada no tinguera tanta transcendència. Pense que el que s'ha de fer veure ja des de menuts és que la realitat d'aquest món on vivim és que malauradament hi ha de tot i que tots tenim el mateix dret amb més o menys diners.
Pense que els uniformes són negatius, no per l'uniforme en sí mateix, sinó perquè en molts col·legis on duen uniforme no sols els obliguen a dur aquesta peça de roba, estan, a més, prohibits els cabells tenyits o massa curts per a les xiques i massa llargs per als xics, pírcings, tatuatges, etcètera. Crec que aquest aspecte és un greu problema, sobretot a l’etapa adolescent, on cadascú comença a decantar-se per uns gustos i una estètica concreta, que a aquestes edats no només és una forma de vestir, sinó de viure, en moltes ocasions.
Publica un comentari a l'entrada