Hem pogut vore com es prohibia fumar en llocs públics (parcs, radis inferior a "X" metres en un col·legi o hospital, bars i restaurants, etc.), una millora en qualitat per als no fumadors. Aquests últims, ja no han de fer de fumadors passius, ja no han de tragar i respirar eixe fum que provoquen els fumadors en llocs tancats, o en lloc públics i comuns, tot una falta de respecte cap als no fumadors.
Segons Europa Press, l'estat espanyol ha perdut 160 milions d'euros en els quatre primers mesos de l'any, després d'haver pujat impostos i haver prohibit fumar en determinats llocs i espais públics. Despesa que podria augmentar a causa del descens de les vendes de tabac, produït pel contraban i la guerra de preus iniciada per Philip Morris.
Al mateix temps que veiem les prohibicions, veiem com s'ampliaven els punts de venda i, alhora, s'incrementaven els preus del tabac. Els polítics saben i són conscients que aquest producte en particular, degut a l'addicció que provoca, es caracteritza per tenir una demanda molt “inelàstica”, de manera que un alt percentatge dels consumidors no variaran el seu consum, siga quin siga el seu preu.
Penseu que més que una llei antitabac, estem parlant d'una llei antifumadors?
Són moltes les campanyes que s'han dut a terme en contra del tabac:
CULTURA, PLAER, MALALTIA, POLÍTICS, ARANZELS, DROGUES, NEGOCIS, PROHIBICIONS, IMPOSTOS, SALUT, LLIBERTAT, CONTRABAN,( I ) LEGALITAT, VICI, MORT...
A l'estat espanyol, abans d'aquesta polèmica prohibició, ja es va donar un primer pas i es donà a triar als hostalers. Aquests, havien de decidir si el seu local privat, però d'accés públic, seria destinat a persones fumadores o a persones no fumadores. Després de decidir-ho, els qui triaren local de fumadors, entraren en el joc dels canvis i condicionaments legals per tal d'adaptar el seu establiment (bar, restaurant, etc.). Les despeses en filtres per al fum, parets i tot tipus d'aparells, que separaren als fumadors dels no fumadors, foren vertaderes inversions. Però, el govern donà un pas més enllà i prohibí totalment el consum de cigarrets en qualsevol tipus d'establiment d'accés públic.
Més informació sobre la llei: http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2010/12/31/pdfs/BOE-A-2010-20138-C.pdf
Tractar qualsevol tema que tinga a vore amb el tabac és tractar directament amb les lleis estatals que el regulen. Lleis que es modifiquen al gust del polític de torn, encara que moltes altres lleis necessiten una remodelació més urgent. Però segur que no donen ni la meitat de beneficis a l'estat com els dóna el tabac.
En teoria, les lleis antitabac es promulgaren amb la intenció de reduir el consum de cigarrets i el nombre de fumadors. Però el percentatge de fumadors en l'estat espanyol apenes ha variat aquests últims anys. De fet, augmentà lleugerament des del 2005 (any en què s'aprovà la llei que fou reformada i endurida), des del 34% dels majors de 15 anys en 2006, fins el 35% en 2009.
Negoci o salut? On acaba la llibertat d'un i comença la de l'altre? Hauria d'aguantar el fum del tabac menjant en un bar? Per què no puc escollir si al meu bar es pot fumar o no (total o parcialment)? Per què s'ha condemnat l'acte social de fumar i no el de beure? Per què hi ha drogues legalitzades i drogues perseguides per l'Estat? Per què l'Estat ha passat de permetre-ho tot a anar prohibint a poc a poc el tabac en les pel·lícules, la publicitat, els bars...? Ells ho porten, ho regulen, es lucren i ara quan els costa assumir les despeses de les malalties ho prohibixen?
21 comentaris:
Pense que per part el govern, ha sigut un acert la llei antitabac (com a no fumadora). Estic totalment a favor, però també pense que hauríen d'haver-la posada abans, i no donar a elegir entre bar de fumadors, bar de no fumadors, zona de fumadors, zona de no fumadors...
També és veritat que els hostalers gastaren molts diners en reformes i aparells que ara són totalment innecessaris.
Clarament, TOT és un negoci.
És deuen respectar ambdues parts com es feia abans. De fet, als anys 50 i 60 la meua avia tenia un bar i la gent es posava més a prop o més lluny de la porta per no molestar-se. Si no ens aclarim entre nosaltres, el que farà l'esta és butxaca i millorar enquestes de salut pública. Però, no per menys fumadors i menys llocs serem més liders, sinó mireu Holanda com és i com està...
Un dels textos que havíem de comentar i que ens preparava fa ara ja dos anys per a Selectiu (en buscaré el link) parlava sobre aquest tema, encara vigent i d'actualitat. La reflexió que en feia l'autor era que l'Estat guanya sempre amb tot açò, una estratègia de cortina de fum (perdoneu-me el joc de paraules) per amagar un rerefons i altres mesures socials que són a dies d'ara - i també quan es promulgà la llei - molt més necessàries. Es tracta sempre de fer una divisió classista: separar entre fumadors i no fumadors. Quan es permetia fumar a tot arreu, els perjudicats eren els no fumadors; mentre que ara qui són atacats són els fumadors. No hi ha manera de trobar una solució que ens compense a tots dos sectors?
El problema és que aquesta llei té molt punts incomprensibles. En primer lloc està el tema dels bars evidentment, les despeses que els va ocasionar vull dir. D'altra banda està el fet que el tabac és una droga legal. A partir d'ahí jo fume on em done la gana perquè no estic fent res il·legal però clar, de seguida apareix el govern i les seues prohibicions. Tot i ser una droga legal, a dia d'avui, jo no puc fumar pràcticament enlloc. El que no pot ser és que em sagnen les butxaques per a fer-se ells rics i que alhora jo no puga fumar. Si volen que no fume que deixen de vendre tabac però que siguen menys hipòcrites. Jo comprenc que als no fumadors els moleste el fum i per això jo tracte de no fumar prop d'ells però em sembla que s'han tornat molt intransigents i que ara ens tracten com apestats i és el que no pot ser en la meua opinió. Fume perquè em dóna la gana i ho deixaré també quan vulga. Pense que parlant s'entén la gent i si no vols el fum damunt mou-te o ja em mouré jo... Crec que el problema de fons és que la gent actualment ja no sap entendre's parlant.
La solució més adient crec que és el respecte Cristina, perquè una persona fumadora sap quan pot molestar a una altra no fumadora. Però de totes formes crec que aquesta solució no pot compensar els dos sectors perquè sempre hi haurà alguna cosa amb la qual no estaran d'acord. I a més, les decisions del govern també estan pel mig, i no sé si ajuden o perjudiquen.
A banda, he de dir que ara dóna gust entrar a un bar o una discoteca i no eixir fent olor a fum, però clar, parle d'una postura de no fumadora...
Jo crec que el govern va estar covard en la primera llei per por a que la societat es revoltara i feu gastar als hostlers uns diners que no han servit de res. Però tot i açò jo, potser perquè no fume, estic d'acord amb la llei i tot i que respecte el dret a fumar dels fumadors crec que els llocs comuns han d'afavorir a aquells que no fumen. reduir la visibilitat del tabac és un mètode per educar en un hàbit saludable.
Estic d'acord amb Carme. Sóc partidària de l'última llei antitabac i em sembla un encert: per què s'ha de molestar la gent que no fuma? Per què incentivar el tabac? Pense que una manera de donar exemple és fer veure que el tabac és el que és, una droga i, per tant, aquelles persones que la consumeixen vulguen o no, estan malaltes (que hi vulguen estar-hi o no és una altra cosa i són lliures de ser-ho, per supost). Però després, si tenen càncers i malalties relacionades perquè ho ha de pagar tothom?
En canvi, el que no em sembla tan bé és la manera com s'ha establit (la llei anterior va comportar una despesa a hores d'ara absurda i inútil).
Ara dóna gust anar a bars, pubs i llocs tancats. Abans, però, de vegades ni solíem entrar-hi per no arribar a casa amb la roba neta amb pudor de fum.
En fi, equilibrar la balança entre els fumadors i els no fumadors és difícil però no impossible.
Cristina pense que tens raó. La vertadera solució jo crec que està en un terme intermig. No cal atacar a cap dels dos grups, simplement arribar a un equilibri on tothom estiga còmode, ja que a dia d'avui s'ha empitjorat molt la imatge del fumador i abans els no-fumadors eren els roïns per queixar-se del fum...
A més, també pense que mentre la gent ens barallem pel tema del tabac no ens preocupem per altres temes més importants i així el govern també ix guanyant.
Al meu parer, la persona propietària hauria de ser la responsable de decidir si acondiciona el seu local per a fumadors o per a no fumadors. Per què ha de ser l'Estat qui impose una o altra mesura en establiments privats? D'esta manera la gent podria decidir a quin lloc anar en funció de les seues característiques: si es pot fumar, si té tele, si té els millors preus... Podria ser una altra mesura de competència dins el sector i no una imposició.
D'altra banda, és tremendament hipòcrita l'actitud de l'Estat. Es lucra amb el tabac per a després, quan comença a tindre massa despeses en sanitat, prohibir progressivament el seu ús en determinants llocs.
Este tipus de lleis, reformes i contrareformes únicament serveixen per a mantindre'ns "ocupats" pensant en açò i que no ens adonem de les coses importants que de vegades ni ens consulten ni ens informen.
Totalment d'acord amb Gisela i Diana, a l'estat pareix donar-li igual la societat i els seus problemes.Mira a favor seu i després cap a la societat.A guanyar impostos amb el tabac, que després veuen que tenen més despeses en sanitat, resultat del fumadors? anem a retallar drets als fumadors( en aquest cas els no fumadors es beneficien perquè no tenen perquè tragar-se el fum dels demés i els hostalers i demés els afecta perque no poden escollir on fumar).
Crec que la llei està bé, en línies generals, encara que estic d'acord amb l'opinió generalitzada que no se n'ha fet bé l'aplicació, sobretot per això de les reformes que van haver de fer alguns locals. Aquesta llei no pretén que els fumadors ho deixen (encara que vol facilitar-ho) sinó que no hagen de fumar passivament els altres. A mi no em pareixeria malament que hi haguera locals on es puguera fumar, però deixar la decisió als propietaris era l'opció de la llei anterior i el resultat va ser que quasi tot es va quedar igual, és a dir, que es podia fumar a tot arreu (amb poques excepcions i amb divisions en els locals grans que moltes vegades eren més virtuals que reals).
Una altra qüestió sobre la qual crec que caldria insistir, i que ja vam tractar a classe, és la dels additius, més addictius i perjudicials que el tabac. Potser caldria exigir al govern que regulara més sobre això.
Estoy de acuerdo con Gisela. Pese a no ser una persona fumadora, que en su día lo fui, creo que se debería dar la libertad a los dueños de los bares, por ejemplo, de habilitar su local con zona fumadores y no fumadores. Hasta el momento era lo más justo para ambos bandos y provocó en su día el ''malgasto'' económico de muchos hosteleros en sus negocios. Por otro lado eran mayoritarios los locales en los que si estaba permitido fumar sin tener zona para no fumadores y estabamos obligados a respirar humo, a oler como fumadores (porque ya no solo es la ropa, sino también las manos y el pelo) y como consecuencia a no ser respetados por los que si que fumaban. Realmente es un tema complicado de tratar porque siempre acabaríamos encontrando pros y contras de la ley, pero si se supone que se hizo, y digo se supone porque no se lo cree ni el tato, para reducir los niveles de tabaquismo, está resultando algo contradictorio el hecho de que cada vez el tabaco cueste más y se saque más beneficio de su venta.
Estoy de acuerdo con Gisela. Pese a no ser una persona fumadora, que en su día lo fui, creo que se debería dar la libertad a los dueños de los bares, por ejemplo, de habilitar su local con zona fumadores y no fumadores. Hasta el momento era lo más justo para ambos bandos y provocó en su día el ''malgasto'' económico de muchos hosteleros en sus negocios. Por otro lado eran mayoritarios los locales en los que si estaba permitido fumar sin tener zona para no fumadores y estabamos obligados a respirar humo, a oler como fumadores (porque ya no solo es la ropa, sino también las manos y el pelo) y como consecuencia a no ser respetados por los que si que fumaban. Realmente es un tema complicado de tratar porque siempre acabaríamos encontrando pros y contras de la ley, pero si se supone que se hizo, y digo se supone porque no se lo cree ni el tato, para reducir los niveles de tabaquismo, está resultando algo contradictorio el hecho de que cada vez el tabaco cueste más y se saque más beneficio de su venta.
Teniu raó, als bars supose que hauria de ser una decisió dels amos, però i a les discoteques? Jo he eixit moltes vegades fora a respirar l'aire lliure perquè estava fatigada de respirar eixa barreja de fum i altres olors i, a més, de vegades també he d'eixir fora de la discoteca perquè hem couen els ulls i els tinc rojos del fum...
A mi el fum sempre m'ha molestat però mai li he faltat el respecte a ningú, simplement he arribat a un acord amb l'altra persona i ja esta... per això, que com bé ho heu dit abans, som nosaltres qui ens hem d'entendre perquè cadascú és lliure de fer el que vulga!
Recolze l'últim que ha dit Sara Pérez: la gent d'ara no sap entendre's parlant. A més, em pareix molt bé i li donaria un punt de "fumadora solidària" o alguna cosa aixina per ser ella la que s'aparta si li molesta el fum a un altre.
Per una altra banda, voldria apuntar que fa dos dissabtes vaig anar de festa a una verbena a l'aire lliure. La meua sorpresa va ser (jo, apassionada d'anar d'orquestra...) que me'n volia anar a un pub perquè no suportava la de fum que hi havia allà! A l'aire lliure i tot, notava com els ulls em picàven i a l'arribar a casa, no em podia ni olorar la roba... Ara me'n recorde del que era eixir de festa i dutxar-te abans de gitar-te. Per això dic: "menys mal que han posat la llei...".
Estic d'acord amb Gisela. Pense que la desició de fer el local per a fumadors o no l'hauría de prendre la persona propietària, o almenys jo haguera deixat la llei com estava al principi: zona per a fumadors i zona per a no fumadors; era l'opció més justa.
També pense que l'Estat realment no es preocupa per la nostra salut, crec que pren mesures que realment no ajuden a la societat sinó que sols beneficien als de dalt. Crec que hauríen de llevar-li "merda" al tabac ja que té substàncies que personalment no entenc per què les té, i deixar-se de tonteries que sols ens distrauen perquè no ens adonem de les coses realment importants.
M'agradaria posar un exemple: les imatges que aparèixen ara als paquets de tabac. A mi personalment em molesten molt ja que amb aquestes imatges sols intenten torturar-nos psicològicament i fer-nos sentir culpables, quan són ells els que hauríen de prendre desicións efectives i bones respecte al tema del tabac i la salud, ja que són ells els que ho van traure al mercat i ho van legalitzar.
Abans de tot vull aclarir que sóc ex-fumador en constant perill de recaiguda, però aquesta circumstància no lleva de plantejar-me el tema amb una certa distància.
Ahir, parat en un semàfor, vaig vore com s'enlairava un xicotet núvol de fum des d'un grup de gent que esperava el canvi de disc per a creuar el carrer. No sé per quina extranya relació d'idees em va vindre al cap com de fora de lloc estava aquest núvol en dins d'una societat que es té per civilitzada.
Penseu-ho bé, es tracta de pegar-li foc a un pessiguet d'herbes seques per tal d'aspirar-ne el fum. Això, per a què? Quin benefici real obtenim d'açò? No vos sembla un sense trellat?
Buscant la raó d'aquest absurd observe que, des de fa dècades, ens bombardegen amb publicitat per tal que fem una acte que, a més que ens costa diners, perjudica la nostra salut i la de qui ens envolta. No sé exactament quins motius tindrien els indígines americans per fumar, però avuí en dia no en trobe cap per fer-ho.
D'altra banda, pense que les estratégies que s'estan seguint des del govern per tal d'erradicar aquest mal hàbit són correctes. Primer es va prohibir la publicitat, després es va limitar l'ús a unes certes àrees que garantiren el dret a no patir les conseqüències del tabac a qui no volguera i, per últim, s'ha trencat l'hegemonia del fum al desterrar-lo de qualsevol lloc públic.
En front d'açò, un dels màxims arguments dels que defensen el dret a fumar és que se`ls limita la seua llibertat a fer-ho, però jo entenc que fumar és un vici despòtic perquè obliga tragar el fum a la resta sense donar més opció que anar-se'n si no vols patir-lo, i açó sí que suposa una retallada a la libertat, de la pròpia salut primer, i de la de la lliure circulació després.
Bàsicament, el que pense és que el tabac, de la forma en que ens l'ha plantejat la indústria, no té lloc a aquesta societat i haurà d'esdevindre un acte més privat.
El passat mes de gener vaig aconseguir deixar de fumar després de 17 anys!!! M'ho vaig plantejar com un repte d'any nou a partir de l'aplicació de la llei antitabac i ho vaig poder aconseguir gràcies a ella.
He de dir-vos que era la quarta vegada que ho intentava, i en cap de les altres ho vaig poder aconseguir. Sempre començava a fumar quan eixia de festa els dissabtes per la nit, ja sabeu, música, festa, alcohol i... sempre cau algun cigarret si la majoria dels teus amics són fumadors i els del voltant també.
Encara agraïsc eixir de festa i no tindre la temptació al costat, perquè puc recaure en cada moment.
El més bonic de tot açò és que dos de les meues millors amigues s'han apuntat al carro: una s'ho ha deixat el mes de setembre i l'altra a l'octubre. Quantes persones coneixeu que s'ho han deixat gràcies a la llei?
Per què no comencem a valorar-la des d'este punt de vista?
Valorant la llei "anti-tabac/anti-fumadors" tal com proposa Carolina, estic d'acord en què ha ajudat moltíssim a la gent a prendre la decisió de deixar-ho. L'acte de fumar a arribat a tindre un significat totalment negatiu front les connotacions positives que ens van fer creure al principi. Hui en dia, alçar-se de la taula quan tots estan menjant per a fumar-se un cigarret és de mala educació; abans, la gent deia "fumem?" i eixien tots junts.
Deixant de banda la part de la societat, seguisc pensant que l'Estat no té cap tipus de vergonya en voler canviar els hàbits de la gent en el seu benefici.
El tabac i l'alcohol, les drogues socialment acceptades. A mi em sembla bé la llei antitabac. Crec que perjudica els amos dels bars i els fumadors i beneficia els no fumadors.
A més, molts tabacs experimenten amb animals, la qual cosa els posiciona a favor de la tortura animal. Crec que el tabac i l'alcohol no aporten res bo, més bé tot són prejudicis.
Per què s'accepta eixa substància inventada, cancerígena i violadora dels drets animals i no altres subtàncies alternatives i naturals?
Crec que qui fuma tabac sovint té molt baixa l'autoestima, la seua personalitat i la capacitat autocrítica i la força de voluntat.
A més, indirectament són drogues acceptades, drogues els impostos de les quals van per a l'estat.
Per a mi l'acte de fumar sempre ha sigut absurd i mai ho he entés el perquè tantíssims milions de persones estan enganxades a les cigarretes, mai ho he entés, és més repudie el tabac, respecte a la llei antitabac estic totalment d'acord, no tinc el perque cuidar-me i que altres persones no ho facen en elles però, a més em perjudiquen a mi.
Respecte al govern és clar que per a ell tot és un negoci de tot han de lucrar-se i no hauria de ser menys en aquest cas.
Finalment, pense que és moment de que tothom prenga consciència del verí del tabac, cadascu és lliure de fer el que vulga el que no perjudicar la resta.
Publica un comentari a l'entrada