Aquest dilluns, Sergio Cebolla ens va ensenyar mitjançant la seua exposició, "Llenguatge de la premsa. Història, recursos i finalitats", com ha anat introduint-se la premsa al web i els diversos recursos que s'utilitzen. Vam vore que als anys 90 va nàixer la premsa digital i que el primer mitjà que va participar va ser "el Periódico" de Catalunya.
Ens va parlar també del terme COOPETÈNCIA = COL·LABORACIÓ + COMPETÈNCIA
Així com també del vincle entre la informàtica, el periodisme i la telecomunicació. Sergio va determinar diversos tipus de premsa segons si la trobem en impresa en paper o online, segons si és gratuïta o de pagament, segons la seua ideologia, segons el tema de què tracta i segons factors com la llengua, el sexe, l'edat, la nació, la localitat, la zona...
Tanmateix, vam determinar que les funcions que acompleix la premsa són informar, criticar, opinar, formar i entretenir. Però, és la realitat el mateix que l'actualitat?
Els mitjans de comunicació decideixen que és notícia, quina notícia és més important i com tractar-la. Per a aquest propòsit utilitzen una sèrie de recusos lingüístics com la tipografia i la grandària de les lletres, el lèxic amb càrrega semàntica, l'el·lipsi informativa, les expressions diverses i paraules (sinònims connotatius), les fotografies, el bombardeig de notícies, les citacions, les notícies unilaterals i la publicitat.
Com a conclusió, Sergio va extraure que tota premsa està marcada per una ideologia que anul·la el lector i fa que adopte un determinat punt de vista, la informació que se'ns dóna difícilment serà neutra.
Observem com van donar la mateixa notícia diferents mitjans de comunicació:
 |
| "La raó del canvi. Confiança absoluta" |
 |
| "Spain's Conservatives Ride Crisis to Victory" |
 |
| "El PP arrasa, ara toquen les reformes" |
 |
| "Catalunya no és Espanya" |
 |
| "Rajoy, per KO" |
 |
| "El mandat del canvi" |
 |
| "Triomf històric" |
"Tot el poder per a Rajoy"
"Victòria absoluta"
 |
| "La crisi dóna tot el poder a Rajoy" |
 "Dreta absolutista... debacle socialista" |
 |
| "Rotund triomf de Rajoy: la dreta governarà Espanya" |
De la mateixa manera, trobem aquesta modelació de la percepció en notícies més recents com les que parlen del dia 6 de desembre. Data en la qual anys anteriors han passat esdeveniments rellevants com per exemple el 6 de desembre de 1932, quan es constitueix el Parlament de Catalunya i Lluís Companys és elegit president, o el 6 de desembre de 1998, quan Hugo Chávez guanya per primera volta les eleccions. No obstant això, allò que cada any és commemorat (per alguns) el 6 de desembre és l'aprovació de la Constitució Espanyola de 1978. Està clar que no tots ho veiem de la mateixa manera i així ho transmetem: El Mundo Vilaweb Las Provincias Intereconomia El Pais
D'altra banda trobem, com bé va dir Sergio, recursos de manipulació en quasi tots (per no dir tots) els mitjans de comunicació. Ací tenim un exemple clar i vergonyós del que suposa la manipulació de la qual parlem. Es tracta del periòdic "La Gaceta" del grup Intereconomia (conegut per tots per ser d'extrema dreta) i, més concretament la portada dels dies 22 i 23 d'abril d'aquest any. La diferència que hi ha entre la fotografia que "La Gaceta" ha publicat i la que va traure l'agència EFE és que en la portada del periòdic han esborrat el tatuatge d'una esvàstica en el braç d'un dels legionaris.
Pensant-ho bé, però, no ens cal anar tan lluny per trobar una miqueta de manipulació. Al nostre País, al País Valencià, no tenim una televisió pròpia de qualitat sinó que en tenim una de propaganda electoral a favor d'un i en contra de la resta. És per això que la nostra societat demana dia rere dia una televisió transparent, amb pluralitat d'opinions i sense cap tipus de manipulació. El fet que una gran majoria de la població valenciana no senta com a propi aquest servei de Radio Televisió Valenciana que financiem entre tots és a causa de la manipulació de la informació com també pel fet que no recolze activament la llengua pròpia (per dir-ho finament). Neix una plataforma en contra de la manipulació de Canal 9
A banda de la utilització precària de la nostra llengua o el maltractament que se li fa a través de paraules inventades, castellanimes i altres perles informatives, volem destacar l'elevat grau de manipulació que patix Radio Televisió Valenciana. Un dels grans temes tabú per a Canal 9 és, sens dubte, el cas Gürtel on l'expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, és imputat. I diguem que per a ells és tabú pel poc temps i les paraules tan plenes de sentit que utilitzen:
Mentre que en la Sexta:
Fins i tot, l'agrupació de periodistes de la Unió General de Treballadors del País Valencià van elaborar un informe al respecte que no té desperdici UGT-RTVV
 |
| Paren la retransmissió en directe perquè algú ensenya aquest paper amb la foto de Camps i "No a la corrupció, Camps dimissió" |
En no eixir massa ben parat socialment després del cas Gürtel, Camps va presentar la seua dimissió com a President de la Generalitat Valenciana. Aquest fet ens va sorprendre a tots; el que no ens va sorprendre tant va ser que a Canal 9 no es parlara sobre el tema fins altes hores de la nit, ni que l'elogiaren fins a l'infinit a mode de biografia per a la santificació. Xavi Castillo analitza Canal 9
De vídeos com aquests en podem trobar moltíssims a la xarxa:
L'essència de la Radicalitat
Malgrat tot açò que ja hem dit, trobem necessari fer al·lusió al fet més vergonyós de tots, el fet que ultrapassa la manipulació en tots els seus aspectes. Parlem sobre la prohibició de les emissions de TV3 al País Valencià. La història, si algú no la sap, és aquesta Sense senyal.
D'açò n'hem parlat i n'hem sentit parlar massa, i no tenim cap solució ni des del govern "autonòmic" ni des del govern "central". Hem demanat per activa i per passiva que volem seguir rebent les emissions de TV3 al nostre País, que volem que hi haja una reciprocitat entre els mitjans de comunicació de llengua comuna... Però tan sols hem rebut respostes "polítiques" i, sembla que a ells els dóna igual el que pensem. "El tancament de TV3 em sembla un acte feixista"
Us recomanem, si no l'heu vist, el documental que va fer la TV3 al respecte "Una relació sense senyal"
Per últim, disculpar-nos per si a algú li ha pogut molestar que aquesta entrada s'haja tornat un tant subjectiva però no podem ni volem evitar-ho i ens agradaria que tots reflexionàrem sobre la manipulació de la informació i la censura i si creiem que açò ha de canviar i quines són les solucions possibles.
*Baix d'aquesta entrada hi ha una altra sobre la classe de dilluns 5
13 comentaris:
Pense que aquest és un tema complicat. Crec que la informació ha de ser clarament plural a l'àmbit públic perquè la paguem tots això és clar. Una altra cosa és l'àmbit privat. Pense que cadascú sap com va a rebre la informació d'un determinat lloc i si no vol llegir-la simplement no la compra. Jo sóc de l'opinió que tots hauriem de llegir diaris de totes les ideologies per a forjar una opinió pròpia i personal sense tenir la influència d'un pensament en particular. Pense que és molt difícil trobar l'objectivitat pura de totes les coses. Cadascú les va a contar de la manera que considera oportuna i per tant pense que l'objectivitat mai no existeix. Pel que fa a la manipulació del mitjans pense que és evident que RTVV té un problema greu i que hem de continuar lluitant per aconseguir frenar la barbàrie a què cada dia ens sotmet i alhora lluitar per retornar les emissions de TV3 al país. Pense que ho estem intentant però arriba un moment en què tristement són els polítics qui han de decidir i lamentablement si tot el país(i quan dic tot és TOT)no està d'acord no sentiran tanta pressió com haurien de sentir i deixaran el tema(cosa que de fet està passant)totalment de banda.
Molt interessant allò que els mitjans informatius seleccionen allò que és notícia i allò que no. El més trist de tot és el fet que, en l'extrem oposat, allò que no surt a la televisió o als periòdics NO és NOTÍCIA. I ho escric en majúscules perquè de vegades cal parar a preguntar-nos quants morts i represaliats hi ha diàriament a infinitat de països dominats per règims totalitaristes que no interessen a ningú?, quans xiquets i dones moren de fam a nombrosos camps de refugiats arreu del món?, quants drets humans i cívils trepitjats cada segons sense que li importe massa a ningú. Els mitjans de comunicació haurien de ser els nostres ulls allà on la nostra mirada no arriba però sembla que pensen com aquell refrany castellà: "Ojos que no ven..."
''...Corazón que no siente''
Estic amb Carme, sols es publica la informació que els convé als mitjans. Cada dia passen milions de desgràcies i seleccionen unes quantes que segons el criteri de qui ho fa es suposa que són les més ''interessants''. Però sols des d'un punt de vista.
Perquè sols ixen a les noticies els paísos subdesenvolupats quan ocorre alguna catàstrofe? Perquè sols ens inciten a ajudar-los quan hi ha terratremols... o quan es nadal? Si en realitat ho passen malament tot l'any i no fan constancia!
Això és una vergonya.
Darrere de cada periòdic hi haurà una gran empresa o grup, el qual (pense) a part de tindre la seua pròpia ideologia tindran uns beneficis si està el partit que volen al poder. No es fam les coses a canvi de res, hi haurà periodistes independents però no crec que siguen la majoria. "Hoy por ti, mañana por mi". A part de la ideologia, la gent que pot escriure a determinat diari o ix en una tertúlia expressant la seua opinió i atacant un partit o altres, n'estic convençut, que no el mou només la seua ideologia o criteri. Em sembla que ara Rajoy haurà de retornar tot el que ha rebut, bé en forma econòmica, en càrrecs d'importància, etc., si no ho fa, doncs se'ls tornarien en contra i el posaran de volta i mitja. No sé si veireu com Intereconomia atacava altres periodistes i cadena, suposadament i ideològicament semblants, fent veure que havien parlat malament de Rajoy durant molt de temps. Aço va eixir al Intermedio analitzat amb el seu particular humor per Wyoming.
Què podem dir del que ha passat amb tv3? Doncs que a part de què es veiera de forma alegal o no aci (que no il·legal), no hi havia cap voluntat per arreglar les coses amb un territori amb el qual, paradoxalment, compartim llengua i cultura (llàstima que els valencians, en general, no compartim també el seu tarannà crític, de defensa d'allò seu). Ací rau el problema: "divide y vencerás". Per a què fer esforços d'entendre's amb un un territori amb qui la majoria o molts valencians no senten cap lligam, i fins i tot que tenen una cultura i llengua alienes a la nostra? Sense comentaris...
Pel que fa a la televisió en general, tampoc mereix molt a comentar. Fa molt de temps que s'oblidaren de formar i informar, ara fan (quasi totes les cadenes) tot el contrari, i més amb el desori que ha suposat el tdt, que sembla una ciutat sense llei ni control.
No importa la gent que puga morir al món, no importa si li dediquen molt a una notícia sobre el tercer món com se sol dir. Sembla haver-se acceptat que per a que hi haja primer ha d'haver tercer, el planeta no pot abastir tanta gent que fora d'un "primer món", que tots forem desenvolupats i autosuficients... Han d'existir ells, nosaltres s'aprofitem mentrestant i continuem amb el nostre nivell de vida. Doncs jo dic que això és injust, i si un planeta just significa ser tots mig pobres més val així que no ser uns parasits... I si que ells es desenvolupen i vagen avant esdevé impossible perquè el planeta no té recursos..., haver-los administrat millor!
O un planeta just o altre impossible on és molt probable que rebentem, qualsevol de les opcions és bona excepte la injustícia i la de sotmetre gent i aprofitar recursos d'aquells països en benefici propi.
Crec que en tot el que han dit les meues companyes tenen molta raó. Així i tot, a mi el tema que més em preocupa és la manipulació de la informació. Sara té raó en que cadascú sap com va a rebre la informació allí on la busca, però jo crec que eixe problema no hauria de passar. Pense que si tanta democràcia hi ha, i tan neutres han de ser tots, per què no ens ofereixen una informació neutra que puga interessar a tots per igual? Es veu, que l’únic que intenten és seleccionar la informació per a evitar que pensem en diferents ideals. I un exemple clar d’això ha sigut la prohibició de les emissions de TV3. En fi, tot es mou pels fils de la política.
Esta entrada me ha hecho recordar una noticia que todos conocemos y es el caso del juez B. Garzón y la memoria histórica. Yo nunca he sido de leer la prensa, pero puedo asegurar que fue una de las primeras veces que me di cuenta de lo que puede llegar a cambiar una noticia según el sujeto de enunciación. No recuerdo de qué periódicos se trataban pero si guarde en un archivo con parte de las noticias:
1. El juez superestrella Baltasar Garzón vuelve a ser protagonista al inventarse una macroinvestigación sobre los supuestos crímenes del bando nacional en la Guerra Civil y durante el régimen franquista, sin decir nada sobre los crímenes del bando rojo y saltándose a la torera la ley de amnistía de 1977.
2.El juez Baltasar Garzón, que ya investigó la represión de las dictaduras militares latinoamericanos y los abusos cometidos en Guantánamo, ha abierto una investigación sobre la represión franquista. De acuerdo a las denuncias realizadas por particulares y asociaciones por la recuperación de la memoria histórica (...)
Con todo esto no quiero meter el rollo ni dar mi opinión sobre esta, pero me quedé bastante impresionada. Yo sé que la política es algo subjetivo y lo respeto pero creo que hay hechos que son evidentes y querer manipular una cuestión de tanta relevancia no tiene perdón.
En cuanto a lo de la prohibición de TV3, yo que no soy catalano hablante, pero si estoy a favor de las políticas lingüísticas, firmé por el derecho a la emisión. Es un derecho a la lengua de una determinada tierra, a la identidad de las personas y me parece muy ruín que se prohiba.
Un saludo a tod@s
La informació quasi sempre és subjectiva. A més, està totalment manipulada políticament i per a saber la veritat de la notícia hem de recórrer a moltíssimes opinions per contrastar-les i extraure'n la nostra pròpia, com bé ha dit abans Sara Pérez.
També estic d'acord amb què allò que no ix a la televisió no és notícia, com bé ha dit Carme, i ací m'agradaria aportar una frase molt interessant de Manuel de Pedrolo que és la següent:"La televisió fa la mateixa feina que en d’altres temps ha fet la religió: crear conformitats."
Nosaltres hem de saber veure la televisió d'una manera crítica i no tan sols mirar-la i obeir el que ens volen vendre com a real, hem de saber veure-la per a crear inconformitats i lluita i per a obrir molts ulls i despertar moltes consciences dormides.
ehmmmm una reflexió només: és que m'ha xocat molt moltíssim la foto de l'esvàstica i la sense-esvàstica!
El llenguatge de la premsa és un llenguatge molt manipulat pel redactor i sempre se'ns dóna informació seleccionada i 2manipulada" perquè mai està al 100% redactada de mode objectiu, podem observar moltes vegades el punt de vista del redactor en qüestió.
I en quant a "l'aspecte físc" en que ens presenta pense el mateix, sempre es destacada allò que convé i es selecciona la fotografia "adequada" per al moment "adequat" i així podriem estar parlant d'un llarg etc.
En conclusió i en la meua opinió pense que el llengutage periòdistic és un gran focus de "manipulació" i d'interessos.
Estic d'acord amb allò que ha dit Sara sobre la inexistència de la objectivitat en el sentit que la veritat absoluta de les coses no existeix. Així mateix, pense que es pot informar creient en què la versió que es sosté és la millor de totes i caure en l'error de contar alguna falsedat, és a dir, que la desviació de la realitat tal com és és inevitable, ja siga perquè no es coneix bé el que passa, per la falta de fonts o per altres raons. Així doncs, es pot informar amb (certa) objectivitat, però a fi de comptes hi haurà un cert allunyament.
No obstant això, el problema més greu ve quan aquesta desviació de la realitat es fa de manera intencionada (encara que hi haja aparent objectivitat), cosa que es podria evitar més que no pas la desviació involuntària, però no es fa perquè sempre hi ha interessos ja siga econòmics, polítics o d'una altra mena.
Vist així, sempre es podria al·legar que s'ha produït un equívoc quan realment és manipulació. La consciència o no de l'errada en la interpretació dels fets ja queda en la ment del que informa. Aleshores, on començaria la manipulació i on acabaria? Què en penseu?
Som a l’era de la informació. Però realment estem informats? Si estem informats, quin tipus d’informació rebem? I si no ho estem, de què ens serveix tanta informació?
Pel que fa al tractament d’una notícia, com es conta un fet, mai serà totalment objectiu, ja que estarà filtrat per algú. Així, aquesta notícia serà dotada amb una càrrega de subjectivitat, per molt petita que siga. Dependrà dels nostres pensaments i ideologies que en fem més cas d’una versió o a d’una altra. Està molt bé això de llegir, veure o escoltar diferents mitjans en diferents ideologies per forjar-se una versió pròpia o crítica. Ara bé, també hem de recordar que aquesta versió nostra, la informació que donem tampoc serà neutra o objectiva, per tant tampoc serà del tot “correcta”. Uns altres factors a tenir en compte davant de la recepció d’una mateixa notícia per diferents mitjans són els destinataris i el context social. Davant d’un mateix titular del mateix periòdic, no rebrem la mateixa informació una persona de 60 anys que una de 20, ni tampoc la mateixa una persona amb estudis que sense estudis, etcètera. Ja que cadascú, pel que hem viscut interpretarem la mateixa notícia de manera diferent. Així, que el que hem d’intentar és buscar la nostra manera, sense inventar o suprimir informació, d’analitzar allò que vegem, escoltem o llegim, però sense pensar que és la més correcta.
El que més por em fa d’aquesta era, és precisament el criteri de selecció del que és notícia i del que no és notícia. I els graus d’importància que se li donen a uns aspectes o a uns altres. Em fa l’efecte que som controlats totalment per aquells qui decideixen quina informació ens interessa. No entenc l’obsessió per saber i veure tot allò que els nostres ulls no veuen. Em sembla que sí que està molt bé conéixer noves coses i nodrir-se-hi, però no em sembla bé que em diguen que he de conéixer i quan ho he de conéixer, i menys encara que em diguen que és important o no ho és.
M’agrada llegir premsa diàriament, i li dedique un temps considerable. Aquest estiu, no tenia accés a Internet, i açò em va privar de poder fer-ho tan exhaustivament com acostume a fer-ho, i vaig pensar que així no m’assabentaria de les “coses” importants que passen al món. Però me’n vaig adonar que tenia a l’abast un canal comunicatiu que normalment no tenim en compte: el boca a boca. A través de la gent m’assabentava del que consideraven important la resta dels parlants del meu voltant. I aleshores em preguntava, què és important? Encara hui no li he donat resposta a aquesta pregunta.
Els temps que corren podrien ser definits com l'era de la informació. L'estar informat es considera molt important, quasi una necessitat bàsica. Les persones que no tenen accés als mitjans de comunicació queden excloses de la societat o veuen notablement disminuïdes les seues possibilitats de realització, però és clar amb la utilització del boca a boca com ha dit Carles.
Els mitjans de comunicació social, especialment la televisió, són poderosos formadors d'opinió, transmissors d'idees, valors i contravalors. Aquesta capacitat, sumada al seu extraordinari abast i a la gran velocitat amb què realitzen la seua labor, els transforma en eines capaces de conduir a pobles sencers. És a dir, qui és amo d'un mitjà de comunicació, té el poder de forjar la consciència de moltes persones. Però s’ha de ser conscient d’açò i evitar la manipulació, la millor manera de combatre-la és ensenyar com ells influeixen sobre nosaltres i exercitar el nostre judici crític davant el que ens transmeten, ja que, veure televisió no requereix un esforç mental especial, a diferència de la lectura, per exemple. No implica esforç per aprendre, ni habilitat per a adquirir: no exigeix intel•ligència. Les persones se senten enfront del televisor com a espectadors, amb una actitud totalment passiva. A partir d’ací deurien posar en pràctica el ser crític no creure’s tot el que es diu.
El comentari de Xavi Llopes remet a un programa d'anàlisi de l'actualitat que ens recorda diàriament que la desinformació i la manipulació són instruments ordinaris dels noticiaris audiovisuals i dels que surten de la impremta: El Intermedio, que Wyoming obre sempre amb el mateix enunciat, que ve a dir que una vegada tothom ha vist l'informatiu que ha estimat més convenient, arriba l'hora de contar la veritat. Amen.
Publica un comentari a l'entrada