Els companys Sílvia,
Anna, Xisco, Cristina i Rigo ens han ensenyat com certa televisió pot ensenyar
i com certa altra pot fomentar la mala educació. També vam vore com
d’importants són els aplaudiments i les audiències i vam tindre el privilegi de conéixer de la mà de Carles com es mesuren aquestes.
D’altra banda, vam
reflexionar amb l'ajuda d'Anna, Sergi i Raquel sobre la petjada que ha deixat, deixa i deixarà el cinema en
nosaltres. Quant al llenguatge no verbal, associem determinades bandes sonores
a certes pel·lícules i ens van mostrar com podem associar-les també a les
sensacions. Referent al nivell tàctil, les pel·lícules ens han ensenyat
moltíssim en gestualitat, besos... I, per últim, pel que fa al llenguatge
verbal tots recordem algunes frases i expressions de pel·lícules que d’alguna
manera adaptem a la nostra vida quotidiana.
Però, realment ens
deixen escollir el que volem vore? Quant al cinema, ens vam adonar que últimament allò
que ens ofereixen són adaptacions de novel·les, versions en 3D, sagues, mites
que ressusciten i temes comercials segons l’estació de l’any. Parlem d’una
crisi de guió? D’una crisi econòmica? Culpem la pirateria?
Aquesta és, més o menys la cartellera actual:
Arthur Christmas:
Operación regalo
Vicky el vikingo y el
martillo de Thor
In time
Acero Puro
Happy feet 2
Fuga de cerebros 2
El gato con botas
Asesinos de élite
Amanecer parte 1
Detrás de las paredes
Las aventuras de
Tintín
Arthur Christmas:
Operación regalo 3D
Happy feet 2 3D
El gato con botas 3D
La televisió no es
queda enrere en aquest tema. En implantar-se la Televisió Digital Terrestre (o
com alguns l’anomenen Teletenda Dretes i Tarot) com a únic sistema que s’emet a
l’Estat Espanyol des del 3 d’abril de 2010, ens han proporcionat una
incrementació dels canals. Però, realment s’ha incrementat l’oferta? Ens feia
falta l’apagada analògica? Per a qui li interesse, ací tenim tota la
informació, normativa, avantatges, problemàtica... Situació i tendències
Com a exemple, agafem
un grup com “Mediaset España Comunicación” i veiem els següents canals: Telecinco,
Cuatro, LaSiete, FactoríadeFicción, Boing, Divinity, Energy i Telecinco HD. A
més a més, el grup posseeix algunes empreses del sector com l’agència de
notícies Atlas, la gestora de publicitat Publiespaña i la productora
audiovisual de cinema i televisió Telecinco Cinema. Són, aquests grans grups,
els qui “controlen” l’oferta?
Una dada curiosa és
el fet que s’emeta, els mateixos dies i a la mateixa hora, la sèrie “Aquí no hay quien viva” en Nova
(Antena3) i el seu equivalent en Tele5 “La que se avecina”. Com també és
sorprenent que, des de les 15:45 fins les 20h Tele5 emeta el programa “Sálvame”
i que des de les 2h de la matinada quasi tots els canals facen un espai de
Teletenda, Tarot... Aleshores, tenim més oferta, la mateixa repetida, una
oferta banal?
 |
| "La que se avecina" Tele5 |
 |
| "Aquí no hay quien viva" Antena 3 |
15 comentaris:
Personalment crec que hi ha un gran problema en el tema de la televisió perquè intenten oferir-nos varietat però com bé heu escrit en aquesta entrada no hi ha tanta. En la meua opinió, a mi em passa quan, encenc la televisió després de sopar i no m'agrada res del que fan, i acabe veient capítols repetits de "Aquí no hay quien viva" o "La que se avecina".
Així, crec que eixa "apagada analògica" no ens feia falta a ningú, perquè l'únic que ha provocat ha sigut que es facen les mateixes coses, a les mateixes hores, però això sí, a quaranta canals diferents.
A banda, crec que el cinema ha sabut afrontar acceptablement la crisi, perquè varietat crec que hi ha prou (però és la meua opinió), ja que l'aparició de sagues o best sellers és una cosa que ve des de fa temps. I a més, també hem de tenir en compte que el cinema ha de ser per a tots els gustos...
I referint-me a les revistes segons la sexualitat, em pareix un tema molt delicat i que pot aportar molt per a parlar. Jo simplement dic que ma mare quan era més xicoteta no em deixava comprar-me, d'entre altres, la revista "Loka", perquè la veritat és que el contingut era per a plorar...
Com deia Quim Monzó en una entrevista, la televisió és com entrar en una llibreria, on et trobes les bazòfies comercials més dolentes i vertaderes meravelles literàries.
El problema de la televisió és que està sobrevalorada, i eixa part de la societat que no té capacitat per a distingir els que és ètic i el que no ha caigut en un cercle viciós.
Pel que fa al cinema, compartisc l'opinió de Neus en l'aspacte de la crisi. És de veres que els dies entre setmana l'assistència al cinema és menor del que podia ser anys enrere, però els caps de setmana i festiu continuen sent un atractiu per anar-hi (sí que és de veres que la proposta cinematogràfica és a sovint prou millorable). Però si tenim en compte l'increment de les visites a pàgines web habilitades per veure pel·lícules online podem dir que el cinema encara no està, ni molt menys, de capa caiguda (a diferència tristament, per exemple, del teatre).
Jo crec que el problema més bàsic de la tele és que mentre ens incentiven als joves a mirar programes "xufa" com poden ser mujeres y hmbres y viceversa o sálvame i totes les seues vessants delux, diario, la noria i tota eixa caca, hi ha a l'ombra canals per descobrir com La2 on la majoria dels programes són educatius i assequibles a tota la societat des de ciència com Redes o tres14, de literatura com Página 2 així com tot de cine espanyol i humor del bo, del de Muchachada Nui que hagué de passar a internet per la baixa audiència... I el mateix passa dins les comunitats autònomes, per què a TV3 poden veure La Sagrada Família o Ventdelplà amb guinistes consagrats i a Canal 9 ens hem d'acontentar amb L'alqueria Blanca i amb els dibuixos per a xiquets en anglés?! No sé, la tele està ahí, al menjador, a la cuina, a les habitacions!! Ens envaeix i nosaltres li diguem a tot que si.. només cal triar bé què veure.
Pel que fa al cine, la veritat és que el fet d'anar al cine i veure una peli amb eixa quantitat de so, la pantalla gegant, tot això va perdent-se i tot perquè no em sembla bé pagar huit euros per entrar a veure un peli que puc veure des de casa. Que em sembla molt bé això dels drets d'autors i de pagar per veure un material audivisual creació d'una persona la qual vol traure'n benefici, però a quin preu!
I per acabar amb les revistes, pense que a l'entrada està molt ben explicat, les revistes tenen un determinat lector molt marcat i saben com guanyar-se el públic, i cadascuna amb una manera determinada. Si per vendre revistes a homes, hem de posar una model curta de roba, pues ací tot val!
Hi ha una línia molt fina en la llibertat de premsa (premsa, televisió i cinema) i tot juga amb el públic. Si una cosa funciona, s'explota fins que rebente (com li ha passat a Tele5)
Sobre les revistes, em pareix bé la proposta que vam fer a classe: crear una revista per a persones, depenent de l'edat,etc. Crec que sobretot no hi ha revistes juvenils que trenquen amb eixe perfil de "bravo", "superpop", "loka", etc. En eixe aspecte seria interessant començar a crear-les.
Pel que fa a la televisió, no tot és fem i en això estic totalment d'acord amb el que ha dit Cristina respecte a La2. Però també hi ha moltíssima manipulació, sols cal posar l'exemple de canal9. Tot i això, crec que en la televisió si sabem seleccionar amb esperit crític el que volem veure podem aprendre moltes coses.
I del cinema, opine que no podem escollir amb total llibertat per exemple, en la llengua que volem veure'l. Tampoc em pareix bé pagar eixe dineral, que em recorda un poc a l'SGAE, de l'entrada per veure eixe tipus de pel·lícules (best-seller, comèdia de nadal, etc) que la majoria de vegades són americanades. A més, crec que també hi ha moltes altres pel·lícules interessants que sobrepassen eixe perfil i molts valencians que estarien disposats a veure-les en la seua llengua i fins i tot, molts castellano-parlants que també ho farien. Però en això de la llengua, amb el govern que tenim ja estem ben servits.
El que passa amb eixe tipus de pel·lícules és que no venen tant com les altres i no interessa posar-les en cartellera, potser perquè mostren millor la realitat, perquè són diferents o perquè tenen un missatge interessant que pot fer reflexionar a l'espectador. I...a qui li interessa que la gent pense?
La proposta que Ricard ens va fer a classe va estar molt bé, com bé a dit Jéssica. Per als que els agrada llegir, com per exemple és el meu cas, les revistes que estan al nostre avast no són revistes que abarquen tots els àmbits i per tant trobar una revista així seria genial. Encara que no hem d'oblidar la manupulació que hi ha a estes, ja ho vam observar amb la prensa però a les revistes ocorre el mateix o fins i tot m'atreviria a dir que molt més (els colors del titolars, les paraules "claus"...)
Així i tot la televisió és també un gran mitjà de manipulació, tal vegada el més destacat de tots els mitjans de comunicació i per tant deuriem saber quins canals triar donat que no tots són iguals i hi ha de molts que són "neutrals" evitant els termes polítics o evitant la competència entre cadenes, que és pràcticament el que "regna" a aquest mitjà.
I en quant al cinema torne a estar d'acord amb Jèssica, és un mitjà molt restrictiu perquè no pots triar la llengua i són molt poques les pel·lícules que es fan també amb el llenguatge que es graven o amb altres llengües. Caldria una cartellera molt més oberta però me sembla que això es quasi impossible.
A banda de la manipulació i el “separatisme” que es crea a les revistes, ja que només pel color sabem a qui va adreçada, altre problema és que a excepció d'algunes cadenes d'entitat pública, la resta de canals són de tipus privat, i com a tal són un negoci on l'audiència mana. Aquesta consideració està especialment arrelada en els canals de l'empresa Mediaset (Telecinco, FDF, LaSiete...) on es programen espais d'ínfima qualitat o reputació sempre que l'audiència els recolze. A més, cal tenir en compte també el baix cost que té un programa del cor en comparació a una sèrie.
Però, és clar que si aquests programes existeixen és perquè la gent els veu, i si la gent els veu és perquè els agradada, ja que aquests programes són de discussió i d’escàndol que donen “morbo” al cap i a la fi és el que "ven".
La televisió és una eina molt poderosa que està resultant molt desaprofitada. També és important la existència d'un espectador crític, que siga capaç de "castigar" aquells programes o seccions que no s'ajusten amb una programació coherent i respectuosa entre altres. Hem de tenir en compte que la majoria de programes van adreçats a un públic molt especial i el que, sota la meua opinió, més hores veu l'aparell televisor com són dones majors. En aquesta franja horària els programes rosa i de "cotilleos sobre famosos" són l'estrela. D'acord totalment amb els meus companys, existeix una gran varietat per poder escollir el que més ens agrade. Per tant, la televisió no està en el seu millor temps però si que podem descobrir, de tant en tant, programes que mereixen el nostre temps i la nostra atenció.
Estic d'acord amb Arantxa en el que diu de la televisió, sí que és una eina molt poderosa però també desaprofitada. A mi la veritat em dona bergonya veure els programes que hi fan perquè no sols el que diuen és absurd sinó que programes com ''Sálvame'' a banda de ser absurds són bergonyosos per la manera com es ridiculitzen i s'humiliuen entre els propis companys, però per desgracia és el que més ven avui en dia.
A la televisió no fan res de profit i a les revistes el que ens venen és el mateix que a la televisió però escrit sobre el paper. Hi ha poques revistes destinades a la bona educació o a la cultura, entre altres, però almenys hi han, de la mateixa manera que alguns programes encara que pocs que són dignes de veure.
Fent l'exposició de les revistes he arribat a adonar-me de la quantitat de bajanades que es poden dir per a fer creure sobretot a un públic menor i a un altre molt major,com els avis, tonteries que ni tan sols els propis escriptors creuen.
Fent un poc d'autocrítica -i entenent, per suposat, que m'incloc en tot el que vaig a dir-, si tots els que anem de "culteretes" despotricant de la teleporqueria i queixant-nos de la poca oferta que hi ha moguerem el cul i aprofitarem la que encara queda segurament no haurien tancat cines com l'Albatros (cinema de qualitat en V.O.S.), no haurien tancat teatres com El Micalet (afortunadament recuperat i funcionant, de moment) ni la oferta musical hauria quedat reduïda a un parell de visites anuals dels "triunfitos" de torn (finançades amb diners públics, tot s'ha de dir).
El fet que hi haja una gran quantitat de programes abominables no és més que un símptoma del que veiem la majoria dels espectadors. Si nosaltres, que som tan cultes, no representem una audiència suficient per a que els programes culturals és perquè, tal volta, no els veiem tant com ens agrada dir.
La solució no és altra que anar al teatre, acudir als cines amb una oferta de películ·les de qualitat, escoltar programes radiofònics desvinculats de la industria discogràfica (beneïda Radio 3)i assistir als concerts de la música que ens agrada, no de la que ens diuen nit i dia que ems ha d'agradar.
Que les entrades costen diners? D'acord, però si tenim tant d'interés per la cultura com ens agrada aparentar segur que sabrem d'on retallar per a aconseguir-los.
Perdoneu, el segon paragraf no ha aparegut complet en la meua resposta. Ací el teniu tal com volia escriure'l.
El fet que hi haja una gran quantitat de programes abominables no és més que un símptoma del que veiem la majoria dels espectadors. Si nosaltres, que som tan cultes, no representem una audiència suficient per a que els programes culturals escapen dels canals culturals de les televisions públiques és perquè, tal volta, no els veiem tant com ens agrada dir.
El que queda clar és que la TDT ha sigut una de les majors estafes que s'han fet en aquests últims anys (que tampoc han sigut poques). El que ens han venut com a una major diversitat de canals i continguts ha acabat convertint-se en canals que repeteixen una i altra vegada el mateix. I jo em pregunte...per a veure una sèrie o programa que ens hem perdut no tenim ja Internet per a poder veure-ho? És necessari que cada cadena tinga dos canals més per a fer-ho (i que, a més a més, fagen publicitat al mateix temps)??
Pense que l'única cosa que ha fet bé aquest sistema ha sigut l'aparició de canals com "Clan" o "Boing" per als xiquets (ho necessitaven urgentment) o La Sexta 3 per a gaudir del cinema (moltes vegades de qualitat).
Tot i això, queda un llarg camí per a poder dir que gaudim d'una televisió variada on poder decidir què veure (mentrestant, seguirem vegent "Els Simpson" o "La Que Se Avecina").
PD: Respecte al cinema, pense que sí hi ha una oferta variada i per a tot tipus de públic. Però, mentre "Amanecer" es pot veure a més de 300 sales, altres joies com "The Artist" sols es poden veure a 10 cinemes d'Espanya. Injustícies de la vida...
Jo estic d'acord amb tots vosaltres amb això que la televisió és una eina desaprofitada, que fa coses que no valen la pena... Però també és cert que per a mi la funció que té la televisió és fer-me desconectar del dia que he portat. Per aquest motiu pense que no tot ha de ser cultura en vena. Jo quan arribe a casa no tinc ganes de calfar-me el cap tractant d'entendre Punset. Per això pense que una sèrie tranquil·leta ens ve bé a tots. Els programmes de televisió com ara "Atrapa un millón", "ahora caigo", "pasapablabra"... tampoc no estan tan malament. El problema és que és més fàcil criticar que alabar, i a més, que estem molt cremats perquè ens han llevat tv3 però jo la tele la veig i deixant de banda el circ de "telecinco" pense que per passar una estona tranquil·la la televisió és un bon mitjà.
Pel que fa al cinema jo sense dubte hi vaig. M'agraden les pel·lícules en general i pense que, si eixa és la cartellera serà perquè té èxit. Jo no tinc problema en anar a veure una adaptació d'un llibre o una pel·lícula de temporada. No sé pense que està bé innovar i arriscar-se però actualment la gent no està per perdre diners i això ho entenc.
Està clar que tot es podria millorar i que la televisió i el cinema tenen moltes coses roïnes però tampoc no crec que siga tan dolenta com en general es fa veure.
Pel que fa a les revistes, si que és cert que hi hauria que fer alguna cosa per controlar la venda però també és cert que jo em comprava les revistes quan era menuda i quan era una miqueta més major em comprava revistes com ara la "vale" i procurava que ma mare no la veiera. Crec que cada dia la joventut sap més de temes com ara el sexe i que xafardejar tampoc no és tan roin. A mi no m'ha fet cap mal. Tot i això és cert que és una cosa molt perillosa quan cau en mans equivocades perquè hi ha nens i nenes que no saben distingir entre quan s'han de prendre les coses en serio i quan no. Per això seguisc dient que sí, s'hauria de regular la venda...
Pel que fa al tema de la televisió, està clar que si busquem bé si que podem trobar programes o series interessants per veure. El que passa que és que la gent no ho fa. La tele està contaminada de programes i series que no valen res; la majoria dels canals sols emitixen tipus de programes de baixa qualitat que els beneficien econòmicament sense pensar en el mal que pot fer això. La gent no està conscienciada del mal que pot fer la televisió i aço pot ser molt perillós.
Pel que fa al tema de les revistes, més del mateix. La majoria d'aquestes soles parlen de bajanades, però com tots sabem és el que "ven".
A més, tant a la televisió com a les revistes podem observar en quina posició està la dona; presumim de ser una societat igualitària però encara ens queden molts murs per superar perquè açò es faça realitat.
Personalment, crec que la televisió digital ha diversificat notablement la programació; és ben cert que ha augmentat l'oferta de la de mala qualitat amb canals temàtics de dubtós gust -parle per mi, naturalment-; tanmateix, aquest invent ens ha propiciat l'aparició d'algun que altre illot enmig d'un oceà cada cop més groller i grotesc.
Voldria comentar una altra cosa que m'ha cridat força l'atenció i que lliga en part amb el que deia abans: l'oferta temàtica del grup Mediaset. El seu propòsit, com el de qualsevol empresa, és fer-se amb una àmplia audiència (sic! Potser hauria d'haver dit "mercat") abraçant una bona part de l'espectre televident tenint-ne en compte l'edat i el sexe. No us sembla, però, massa tòpica, i per tant sexista, la programació de Divinity en contrast amb Energy o Nitro? Fórmules temàtiques que remeten a personatges com els de "Mujeres y hombres" però que no han assolit l'èxit esperat perquè, sortosament, la societat no és tan esquemàtica com es pensen els gurús dels mitjans audiovisuals.
Publica un comentari a l'entrada