Amb Xavi Llopes i Diana Buigues hem vist que allò que es vol amb l'educació no és crear estudiants robòtics, que seguisquen al peu de la lletra allò que els han ensenyat. Més bé, el que s'hauria d'aconseguir és un estudiant que siga capaç de pensar per ell mateix, potenciant el seu esperit crític. Per això, hem de diferenciar entre ensenyar i educar, ja que la paraula educació conté moltes més responsabilitats. És a dir, educar algú, és ensenyar-li les coses, i alhora, uns valors amb els quals es regirà per actuar en un futur.
Ensenyar + Valors = EDUCACIÓ
Una de les eines de que disposem a classe i normalment no se li dóna la importància que es mereix, és la reproducció d'una pel·lícula o documental. Una eina bàsica per obrir debats entre l'alumnat i alhora introduir i fomentar uns valors en concret. Hi ha milers de pel·lícules que posen en rellevància situacions i qüestions de la societat que molts ni tan sols ens hem plantejat. D'açò es tracta, d'incentivar el debat i la crítica sobre els principals aspectes que afecten la nostra societat.
Els temes i aspectes més importants a tractar, arreu del món, són principalment els Drets Humans, després, cada societat li donarà més importància a uns valor que a altres. En la nostra societat hi ha temes clau, polèmiques que es repeteixen i el dia a dia dels telediaris. Aquests temes tendeixen a ser: les drogues, l'homofòbia, la xenofòbia, el racisme, la igualtat, la pau i la guerra...
Les pel·lícules que van analitzar i comentar els companys Xavi i Diana van ser les següents:
"Entre les murs" ("La clase") de Laurent Cantet (2008): l'adolescència.
"Trainspotting" de Danny Boyle (1996): les drogues.
"American History X" de Tony Kaye (1998): el racisme i el feixisme.
"Moulin Rouge"de Base Luhrmann (2001): la dona en la societat, la igualtat.
"Crash" de Paul Haggis (2004): el racisme.
"Billy Eliot" de Stephen Saldry (2000): la igualtat de sexes, els esports segons els sexes.
"Saving private Ryan" ("Salvar al soldado Ryan") de Steven Spielberg (1998): la pau i les guerres.
"Die welle" ("La ola") de Dennis Gansel (2008): educació cívica i moral, organitzacions juvenils.
"Avatar" de James Cameron (2009): medi ambient (a canvi de beneficis, diners, etc.)
"Pathes of glory" (Caminos de gloria) de Stanley Kubrick (1957): la guerra, l'antimilitaristarisme.
A banda, no sols hem de pensar en la reproducció i visió de la pel·lícula. Els moments anteriors i posteriors a la reproducció són els més productius.
Abans de la reproducció:
- Per poder aprofitar al màxim la pel·lícula cal introduir i aproximar l'alumnat al tema que es tractarà. Aquesta informació els alumnes la rebran mitjançant fotocòpies, fullets informatius, revistes, retalls de diari... Tot seguit, abans de la reproducció caldria iniciar un petit debat on els alumnes donen les seues opinions al respecte del tema. D'aquesta forma, en el debat posterior a la reproducció, veuran i comprendran molt més el que han aprés i en quins aspectes han canviat de pensaments.
A tot açò, ambientar l'aula, és a dir, adequar-la per a la ocasió, ajuda i reforça la comprensió i el positivisme de l'alumne. Mitjançant pòsters, cartells, música, periòdics o retalls... que aporten informació i apropen l'alumne al tema que va a tractar-se.
Després de la reproducció:
- Aquesta és la part final, la part on els alumnes ja han estat informats prèviament i després han vist la pel·lícula. Ara, cal obrir un debat/col·loqui on els alumnes puguen expressar-se i argumentar allò que pensen i que els ha fet pensar la pel·lícula. És d'ací d'on trauran la major part de la informació, ja que les contradiccions i discussions amb els companys dispararan l'esperit crític de l'alumne.
En classe es comentà, també, que podria organitzar-se un viatge o excursió amb motiu d'alguna qüestió tractada en classe i es donà com a exemple el Bioparc si s'havia tractat el tema de la naturalesa.
Hauria d'utilitzar-se més aquesta eina en les classes? A partir de quina edat dels alumnes és productiu el cinema per a l'educació? Som conscients de la càrrega de valors que ens transmeten les pel·lícules? Què necessita una pel·lícula per tal de dur-la a les aules?
S'haurien de substituir o complementar les pel·lícules amb un altre tipus de material? Tenen més força les imatges que les paraules? Quines assignatures haurien d'utilitzar aquesta eina? Pot qualsevol professor utilitzar aquesta eina o hauria d'haver-se preparat?
Quins són els pros i els contres de fer servir el cinema per a l'educació? Recomanaries alguna pel·lícula per a aquest propòsit?
12 comentaris:
Estic d'acord amb això de compaginar material audiovisual en les classes, en les poques vegades que ho han provat en mi ha funcionat millor que una classe corrent. Alumnes de totes les edats deurien ser conscients de tot allò que veuen a la televisió. Aquestes pel•lícules servirien per ensenyar-los els valors que transmeten i, igual que en el vídeo de Pink Floyd, no ser esclaus ni de les aules ni de les pel•lícules. Una pel•lícula necessita dins d'una aula ser motivant, pensativa i poc comercial per tal de que els alumnes no pensen que la teua assignatura és una manera de passar l’estona.
Per tal d'ensenyar als alumnes aquests valors, personalment faria el que el Ricard ens va dir un dia en classe, dur a gent que a sofert aquests problemes. Amb la visió del seu sofriment quedaria prou clar el que li ha ocorregut a eixa persona en la vida real. En les tutories o en EpC, qualsevol professor podria dirigir-la, sempre i quan s'ajuste al guió dels Drets Humans.
El millor del cinema en l'educació és la dinàmica de classe, però com he dit anteriorment has de fer-ho d'una manera declaradament didàctica.
Amb el tema del racisme recomanaria "Hombres de honor" de George Tillman Jr.
Estic totalment d'acord amb la referència que heu fet en el títol de la publicació referida a ensenyar i pensar, i no obeir, ja que últimament es veu que prefereixen que ens ensenyen a obeir i que la nostra educació queda de banda.
Però a banda de tot açò, el tema del material audiovisual en les classes em sembla una pràctica que hauria de fer-se més a les escoles perquè tots sabem que una imatge impacta més a l'alumnat que una hora d'explicació teòrica. Encara que dins d'aquest punt també veig que, quan els alumnes són xicotets la imatge que puga donar una pel•lícula o un documental pot ser malinterpretada, per això cal tindre cura de què anem a veure i com anem a treballar-ho.
A banda, m'agradaria dir que el treball audiovisual pot ser un treball de reforçament en les aules, com a activitat complementaria però no ha de substituir l'explicació en paraules que crec que també és necessària.
I per finalitzar, m’agradaria posar un exemple, ja que també recorde que en la meua classe de segon d’ESO en Alternativa a la Religió, les nostres classes es basaven en observar detalladament pel•lícules triades pel professor i comentar-les personalment. Recorde, que em va impactar la pel•lícula “Bailando en la oscuridad” de Lars von Trier, una pel•lícula molt forta que calia treballar abans de veure-la per a no malinterpretar-la però també després, ja que els debats que vam fer a classe són els que ens van ajudar a entendre la pel•lícula i a “aprendre” a partir d’ella.
Les pel·lícules com a eina per a treballar aquestos temes transversals és una bona manera de trencar amb la monotonia de les classes i aprendre d'una manera diferent incentivant l'esperit crític de l'alumnat. Ara pense jo que sense un treball previ del professorat ben dissenyat i ajustat a l'edat, al context de la classe i a la finalitat que es vol aconseguir, l'efecte d'una pel·lícula pot ser el simple fet de veure una peli en classe i passar de la teoria, fins i tot passar de la peli. A nosaltres, per exemple, recorde que ens posaren una vegada "El acorazado Potemkin" en Història, i ho sent molt, però ningú a classe entengué res perquè la professora ni ens la comentà ni els l'explicà.
D'altra banda, només volia afegir que no cal ser professor d'Alternativa, de Religió o d'Educació per la Ciutadana per utilitzar les pel·lícules com a material per a l'ensenyament. Recorde el professor de filosofia que ens posava Woody Allen (La rosa púrpura del Cairo), fins i tot, Matrix per ensenyar-nos Plató; i ben explicades, aquestes pel·lícules ens ensenyarem moltíssim!
Jo pense igual que cristina. Jo recorde que en història ens posaven pel·lícules on tots ens dormíem i que moltes vegades ni enteníem. Pense que les pel·lícules ben escollides poden ser una bona eina per a complementar l'explicació teòrica sobre un tema però alhora pense que ha de triar-se una pel·lícula que tinga a veure amb el tema però que no dorma els alumnes. Jo recorde que en ètica que era l'assignatura on més pel·lícules ens posaven llevat de dos o tres vegades jo em dormia i jo mai em dormia a classe. PEnse que si arribes de casa a les 8 del matí i et tanquen en una habitació a vore una peli tornes a dormir-te. Per aquest motiu pense que les pel·lícules han d'estar ben escollides. A alumnes de certes edats hi ha pel·lícules que no els pots ficar perquè no van a assabentar-se del que passa i per tant pense que la manera de treballar-ho que proposen els companys està bé però pense que sols està bé amb grups que col·laboren perquè jo he vist classes en les que els debats s'enfonsen perquè ningú no parla i amb això també hi ha que tindre cura. Per tant pense que es una bona manera de treballar però, és clar, sempre combinada amb l'explicació teòrica perquè sinó l'alumne acabarà pensant que allò que fa en classe s'ho podia fer ell solet en casa.
Estic completament amb Cristina, és deveres que cal tenir una preparació prèvia epr part del mestre donat que si no se ha preparat amb antelació dificilment serà possible fer arribar als alumnes al que volem transmetre'ls per mitjà de la pel·lícula. Per això cal elegir la pel·lícula adequada per a l'assignatura adequada i, tal com va dir Lorena, no estaria gens malament el fet de triar unes escenes "claus" perque sempre passa el matieix, just quan va a tindre lloc el debat és quan ja han passat dues sessions o setmanes i l'alumnat ja no presta atenció de la mateixa manera. Triant només escenes es pot donar al botó "pausa" i tractar de comentar en eixe moment el que ha passt i no oblidar-ho.
Pel que veig, tots pensem pràcticament el mateix, que les pel·lícules són bones, productives i que han d'anar amb una petita explicació per introduir l'alumne en context. D'aquesta manera no confondrem l'alumne i impedirem que malinterprete la pel·lícula.
Jo també m'he adormit en moltes pel·lícules i veia les classes amb pel·lícula com una classe que passarà més ràpid i ens ho passarem millor, millor que donar teoria. (que ignorant era...)
Però açò no és dolent, pense que és el punt de sortida, fer veure a l'alumne que aquesta classe serà "millor". A partir d'ací, com ja han dit companys als comentaris anterios, el professor té en les seues mans fer que l'alumnat arribe a la finalitat desitjada: aprendre i vore la finalitat moral de la pel·lícula.
S'ha d'anar amb compte amb les edats i les pel·lícules, tots sabem que algunes pel·lícules podrien ferir alguns i/o molestar a altres (o als seus pares). Però com sempre, una bona raó, una bona explicació i un bon guió d'estudi d'una pel·lícula ho sol·luciona tot. Hem de tindre clar com treballar una pel·lícula des de molt abans de posar-la en pràctica.
NO podem escollir una pel·lícula per que ens sembla carregada de sentit moral, sense haver-la treballat i estudiat personalment abans.
Molt bona l'exposició de Diana i Xavi.
Gràcies company :-)
En primer lloc agrair-vos l'entrada al bloc ja que està tot ben explicat. En cap cas volia (o volíem) que la il·lusió i l'esforç que s'havia dedicat es veiera “desaprofitat” per fer l'exposició aquest dilluns d'aqüeducte (més que de pont...). Aquesta sensació es veu una mica mitigada pel bloc, el qual (encara que no siga el mateix) és com un complement a l'exposició i transmet el que preteníem.
D'altra banda, com deia Gasapo, és important el testimoni de persones perquè el “valor” o ensenyament arribe més a l'alumne, és per això que amb el tema de les drogues (Trainspotting) i com vam dir, creiem important que seria una bona idea que ens visitara un sanitari o alguna persona que haja sigut drogodependent, ja rehabilitat; és només per posar un exemple dels temes transversals que vàrem tractar.
També recalcar que és obvi, com volguérem fer veure, que hauríem de treballar la pel·lícula en qüestió, no posar-la sense més, sinó contextualitzar-la i com excusa després treballar els valors que se'n puguen extraure. I que la perfecció no existeix ni existirà mai, nosaltres mostràvem allò que seria “ideal” com a professors, però sabem que s'enfrontarem a entrebancs. Volíem mostrar el que hauríem de fer o el que hauria de ser..., és lògic que hi hauran alumnes que no prestaran atenció a la pel·lícula, però també hi haurà d'altres que sí els servirà el film, el debat, les propostes didàctiques, l'aprenentatge que puga extraure, adonant-se o sense adonar-se... (almenys per eixos que sí s'interessen no ho hauríem d'intentar?). Recorde que a mi em posaren Paths of Glory i em va agradar (tot i que de més major em va agradar i la vaig entendre bastant més), em va servir de molt veure-la i l'explicació posterior que ens féu la professora. També us dic que hi havien companys que passaven olímpicament, és cert. Afortunadament, pel·lícules tenim un fum per elegir.
Per açò últim que dic, la utilització de la frase que dóna títol a l'entrada del bloc. És clar, ni molt menys serà fàcil..., d'ací ve que empràrem verbs i paraules com “lluitar”, “defensar”, “pensar”... Com també fou important el missatge final que “entre tots podem continuar trencant el mur que separa professor i alumne, fer classes més didàctiques o participatives, emprar eines com és el cinema..., etc, etc.”. Vaja, que no està ni estarà tot fet, ho sabem, d'ahí el sentit de les frases o el que intentàvem transmetre.
Crec que el cinema és un recurs molt interessant però per rendabilitzar l'esforç que costa programar cert tipus d'activitats caldria fomentar el treball en grup i implicar la resta de companys (mestres). Crec que ha quedat demostrat que aquesta activitat va més enllà de posar una "peli" el dia de la pau per cobrir l'expedient. Jo ho plantejaria com una activitat continuada, tipus "cinefòrum" que implicara a professors de totes les assignatures i que creara un hàbit de treball en els alumnes: Ensenyar història, fomentar valors, educar l'esperit crític... L'educació de qualitat ha de ser un ensenyament global.
Pense que la idea que planteja Carmen Navarro estaria molt be, ja que tots pensem que les pel·lícules serien un punt a favor per poder explicar un tema o fer-ne un debat del mateix, i com també han comentat abans el fet de portar a una persona implicada en el tema també està molt bé. Pel que fa al missatge final que ha recordat Xavi Llopes, vec molt interessant la idea de fer que els alumnes s'impliquen i participen més en les classes i no que els alumnes arriben a classe escolten i no comenten res sobre el tema.
Pel que fa a la meua experiència personal, recorde que en 1r de batxillerat tenia una assignatura optativa que era psicologia. En aquesta, a banda de classes teòriques sobre continguts el professor ens posava pel·Lícules, algunes més complicades que altres, perquè les analitzarem. Però abans, ens donava fulls explicatius, amb algun resum, psinopsi o esquema sobre la seua estructura. En acabat, ens feia reflexionar amb qÜestions sobre allò que havíem vist i moltes qüestions eren de debat i crítica. Era molt interessant ja que apreníem alhora que reflexionàvem críticament. Crec que això és educar.
Jo recomane una pel·lícula molt bonica que ens pot ajudar molt per al nostre futur en les aules i en la vida sobretot. Es diu "lugares comunes" d'Adolfo Aristain. Deixe ací un dels fragments que fa referència a la lucidesa que tant necessitem "per despertar en tothom el dolor de la lucidesa".
http://www.youtube.com/watch?v=EIGch65ayJ0
Personalmente, en el futuro me esforzaré porque mis alumnos sí puedan pensar, porque al fin y al cabo, los únicos dueños de sus vidas son ellos.
Una eina necessària per a tractar de manera útil i diferent la manera d'educar.Pense que ben programat i estudiat aquest sistema es pot ensenyar desde petits amb pel.lícules d'animació i d'altres per a la gent de més edat de manera que faja reflexionar i pensar i així educar-nos i preparar-nos millor per a la vida.
Publica un comentari a l'entrada