El llenguatge 2/2: el llenguatge no verbal

Durant les últimes classes hem abordat el llenguatge no verbal a partir de la vista de l’oïda, del tacte, del gust i de l’olfacte.

Sónia, a partir de la seua experiència com a hostessa, ens va introduir en un món on la primera impressió és fonamental. Per què és tan important el físic hui dia? Per què segons el treball a què aspires has de tindre un aspecte o un altre? Realment es ven un producte o una imatge que el represente? Vivim en un món on se’ns valora abans de conèixer allò que podem aportar? Qui marca el prototip que hem de seguir?

Amb Jessica i Irene, vam poder observar com el cos també parla mitjançant el ball. Tothom sap interpretar aquest llenguatge però a tots ens provoca unes emocions, uns sentiments o uns pensaments. Està l’instint lligat a la raó quan es balla? La tècnica es pot desenvolupar amb sentiment? S’ensenya cultura a través de la dansa? Encara que és fonamental, el tacte està mal vist, té mala fama; no està plenament acceptat i vivim en una societat on ens fa falta més tacte, més contacte per sobreviure.

Per un altre costat, Anna i Carlos ens van ajudar a comprendre que a l’hora de menjar no sols funcionem mitjançant estímuls gustatius. Allò de relacionar el menjar amb una música degut als anuncis publicitaris, tenir gana o no tenir-ne a partir de l’olor, que ens agrade més una textura que una altra, que siga apetitós a la vista... Se’ns presenten un fum de qüestions pel que fa al menjar, com per exemple: perquè hi ha gent que segueix una dieta no tan variada? Per què hi ha gent que menja de tot? Per què un dia ens abelleix una cosa i un altre dia una altra? La societat ens canvia els hàbits alimentaris? És la societat qui ens diu qui ha de menjar què, quan, com, quant i perquè?

Per últim, però no menys important, parlarem sobre dues exposicions relacionades amb la música. En primer lloc, Paco ens va introduir en el món de les orquestres. Vam poder assabentar-nos de tot allò que passa en una orquestra, tot allò que la gent no veu. La posada en escena d’una orquestra és on comença la relació comunicativa amb el públic i aquesta relació no es dóna tan sols amb la música sinó que també intervé la il·luminació, el muntatge, la distribució dels músics... Les orquestres estan relacionades amb la festa, amb alguna celebració, amb els actes socials... No obstant això, Alba, Rafel, Eloi, Núria, Marta, Ricard, Josep, Gabriel i Mariu ens han demostrat com la música acompleix les sis funcions bàsiques del llenguatge determinades per Roman Jakobson. Des que naixem fins que morim la música ocupa, conscient o inconscientment, un lloc molt important en les nostres vides. Vivim envoltats de cançons, de melodies, de ritmes, de sons; amb la música podem expressar i sentir qualsevol cosa. És un llenguatge més, un mitjà de comunicació que hem d'aprofitar. Elles i ells ahir van intentar demostrar-nos que no podem viure sense música.


Com a xicoteta conclusió i relacionant un poc tots aquests aspectes del llenguatge no verbal, podem apuntar que és un llenguatge al qual no prestem l'atenció necessària ja que, com hem vist, expressa sentiments, pensaments i emocions molt més fidedignament que les paraules. Com que no tenim suficient temps per tal d'obrir un debat per a cadascun d'aquests sentits, hem cregut oportú publicar una segona entrada sobre un tema un poc desatés: el llenguatge corporal. A partir de demà, la nova entrada estarà disponible per a plasmar totes i cadascuna de les nostres reflexions. No obstant això, en aquesta tenim moltes qüestions sense resposta i estaria bé que participarem en respondre-les.