Ens cal reflexionar, tal com ho vam fer a classe, sobre aquesta qüestió: cada vegada estem més comunicats o realment menys? Les noves formes de comunicació ens allunyen de la gent més propera i ens apropen a la gent que tenim més lluny.
A més a més, avancem cap a una societat on cada dia hi ha més gent que se sent sola, que necessita sentir-se rellevant, que necessita ser escoltada de veritat. Com a prova d'aquesta situació, vam parlar d'un xic que, mitjançant un vídeo al youtube s'oferia per escoltar a qualsevol persona que ho necessitara. Aquest va donar el seu número de mòbil i va rebre més de 5.000 cridades. RyanTwin En preguntar-li com se li havia acudit, va afirmar haver-se inspirat en l'exitosa campanya d'abraçades gratuïtes de Juan Mann.JuanMann
Què us pareixen aquestes propostes d'escoltar i abraçar la gent? Per què ens sorprén que hi haja gent que s'ofereix per a aquest tipus de coses? Ho necessitem? Anem cap a una societat deshumanitzada? Tenim i dediquem prou temps a seguir una dieta comunicativa saludable?
20 comentaris:
Moltes gràcies. Ho he trobat molt útil per completar els apunts de classe, ja que tenia alguns buits.
Ànim!
:)
Encete el debat amb un: les noves tecnologies ens acosten més a les persones més llunyanes. Amb el meu germà, per exemple, quan ell estava d'Erasmus a Alemanya parlàvem amb ell per l'Skype cada diumenge i ens juntàvem tots al menjador per veure'l per la pantalleta, fins i tot als aniversaris o dinars així familiars ens posàvem de cara a l'ordinador i li féiem enveja des de Torrent. Així que en part, i per experiència personal, crec que ara tenim molts més mitjans per comunicar-nos (i per tant, per no sentir-nos sols) amb la gent que es troba més lluny.
Cristina té raó, les noves tecnologies ens apropen als nostres parents o persones volgudes més llunyanes, però trobe que hi ha gent (sobretot adolescents) que viu massa endinsada en elles i que canvien les reunions a un bar o una plaça per les reunions pel messenger, skype o programes similars.
El cas que comenta Raquel és el del meu germà per exemple. Té 13 anys, és esportista, trau bones notes... però a l'hora de l'oci prefereix quedar amb els amics via Internet per connectar-se al mateix temps i jugar junts però cadascú des de sa casa. És un comportament que a mi mai se m'havera acudit però els temps canvien i sobretot les noves generacions s'adapten a les noves formes de comunicació. Per a mi, personalment, haver de cridar 50 voltes al meu germà a l'hora de dinar i a l'hora de sopar per a que es desconnecte del món virtual és un aspecte bastant negatiu.
Estic amb Raquel. Estem perdent el calor humà amb la gent que ens envolta. Abans quan volies contar-li a un amic l'última batalleta quedaves amb ell a la plaça del poble. Hui parlem per WhatsApp amb la veïna de sobre.
En el meu cas jo sóc prou favorable a les noves tecnologies ja que jo les utilitze molt. Ara bé pense que hi ha molta gent que es capfica de tal manera que deixa de banda les relacions personals. Jo crec cadascú és responsable d'ell mateix però pense que en el terme mitjà està la solució, com en quasi totes les coses.
És clar, tot té els seus límits. Però fora de l'àmbit de les comunicacions les noves tecnologies han fet molt per nosaltres ja que amb un simple ctrl + b podem trobar el terme que vulguem a un document, dmentre que abans havíem de llegir-nos unes quantes fulles i, a més, pense que, poc a poc, tal vegada es reduïsca el consum de paper. Tanmateix, a mi m'encanta llegir llibres en format paper, passar les fulles i olorar l'olor quan són nous!!
Estic totalment d'acord amb Sara. Les noves tecnologies són un advantatge molt gran que tenim, ara bé, hem de ser responsables i fer un bon ús d'elles. Potser les formes de relacionar-nos han canviat a causa d'elles, però això no és necessàriament negatiu. Les persones tenim la capacitat d'adaptar-nos als canvis. A mi les xarxes socials em permeten estar més a prop dels amics que no puc veure diàriament, saber com han passat el dia, si tenen algun problema... Altrament, hauria d'assabentar-me de tot açò massa tard, perquè el ritme de vida que duem tots i, de vegades, els canvis de domicili, no ens permeten reunir-nos a diari.
El més important de les xarxes socials i dels avantatges i problemes que comporten, jo crec que ha de ser educar a la població més jove i conscienciar tota la resta de gent que les utilitza o que les utilitzarà en un futur a fer-ne un bon ús i a no caure en què internet ens lleva hores i hores. De tot es pot traure profit si se sap com i si se sap quan arriba l'hora de donar-li al botó de Desconnecta't. Hi ha tota una vida darrere de l'ordinador.
Com ha dit Cristina, pense que les noves tecnologies tenen un gran ventall de possibilitats i avantatges, pero si s'utilitzen d'una manera no adequada (com fan la majoria d'adolescents d'avui en dia) perden tots els seus avantatges, ja que arrosseguen al joves a una societat que com deieu abans ens allunya de la gent més propera. I això crec que no és ningun avantatge.
És clar que a les persones que estan lluny o no tens contactes les noves tecnologies i dins d'elles les reds socials ens afavoreixen la comunicació.Jo, de fet, alguna vegada he emprat aquesta frase: " si no és pel facebook o tuenti pot ser mai haguera sabut res de tu." En canvi, pel que fa a les relacions properes en alguns casos ens allunyen, sobretot en els vincles que es creen. No és el mateix establir un contacte personal, visual o auditiu amb la persona que vols contactar que enviar-li un text.És més fred.Així que pense que les noves tecnologies ens donen informació i no tanta comunicació i cal al meu parèixer un ús adeqüat, és a dir, que ens donen informació i que no ens priven del que realment és comunicació personal, de poder abraçar o poder escoltar l'altra persona com diu l'entrada.
Estic d'acord que les noves tecnologies ens ajuden a mantindre la comunicació i el contacte amb les persones conegudes que no tenim a prop, i que ens pertem conéixer altres persones, properes o llunyanes. Ara bé, això ja es podia fer abans, però sí, és cert, ara és més fàcil. De totes formes, Eloi, enviar un text no té perquè ser més fred. Per exemple un text escrit a mà sobre paper, us sona? Sí, una carta. N'heu escrit cap mai?
En qualsevol cas, jo crec que l'allunyament del nostre entorn més proper no és degut només a les noves formes de comunicació sinó, més generalment, a les noves formes de vida. Cada vegada estem més ocupats i tenim menys temps per als amics, passem molt de temps cara a la tele (temps en què no ens comuniquem), tenim més facilitats per a desplaçar-nos i això redueix el contacte amb les persones properes i una altra cosa que crec que és important és que cada vegada hi ha menys comunicació intergeneracional, ens comuniquem menys amb els nostres majors i això els abandona i ens empobreix.
Veig que molts compartim que les tecnologies, utilitzades adequadament, són un gran ajut per apropar la gent que més lluny tenim. Personalment, la major part de la meua família és argentina, però no perdem contacte mai, he vist per la "webcam" créixer una cosineta, he vist amics, familiars, mascotes... etc.
Però per altra banda, la gent que no tens tan lluny, i veus a diari o cada setmana, queda separada de tu mitjançant un gran mur de tecnologia. Moltes relacions les transportem a eixe altre món on tot és més fàcil. És molt més fàcil atacar algú, deixar la parella, lligar, etc., si no hi ha un contacte directe.
Entenc allò que vols dir Dani,com que no vull fer textos llargs de vegades no m'explicaré completament.Igual "fred" no és l'adjectiu correcte. Una carta pot dir moltes coses,donar molta informació però es queda amb "informació-comunicació" perquè no interactues directament amb el receptor.I s'ha d'anar més amb compte per a expresar allò que vols dir i estar segur que l'altra persona t'entén.
És cert que les noves tecnologies ens apropen, però alhora ens allunyen, com heu dit alguns de vosaltres als comentaris.
La meua filla va estar tot un any a Salamanca i mitjançant la web cam estiguérem en contacte diàriament.
Però també és cert que hi han vegades que ens allunya.
Quanta gent esdevé incapaç d'una relació tant d'amistat com sentimental, cara a cara, tradicional. En la xarxa es creen la vida fictícia que els agradaria tindre, no els la pot comprovar ningú.
I què és el que passa quan es coneix personalment a eixa persona a la que li em venut la moto?...
En definitiva, pense que tots tenim una idea prou semblant:
Que per distància, per malaltia, per feina, per aproximar gent què està lluny ens és una eina espectacular.
Però la gent que més aprop tenim, els que podriem vore en menys de 30 minuts quan vulguerem, es distancia de nosaltres. Perdem calor familiar i d'amistat, perdem la força i el calor d'estar amb algú, tant siga per fer-se un café o per eixir a passejar.
En conclusió, pense que les coses difícils ens les facilita i, les coses fàcils, ens les dificulta. Açò també està ben relacionat amb la falta d'estima, d'abraçades i de besos de la que parlàvem el dilluns passat a classe.
Jo també estic d'acord amb què les coses difícils ens les facilita i les fàcils ens les dificulta.
A més, pense que les noves tecnologies sí que ens allunyen un poc de les persones més pròximes a nosaltres, perquè sempre estem amb les xarxes socials i moltes vegades, parlem més amb persones llunyanes que amb les que ens estan parlant en el mateix moment i que estan al nostre costat.
Compartisc tot el que heu dit. Les noves tecnologies han canviat el món, per açò les relacions comunicatives també han hagut de fer-ho, hem observat com les cartes han sigut substituïdes per e-mails, sms, reds socials, msn... abans per dir el mateix que ara necessitaves una setmana i ara instantàniament pots transmetre el missatge desitjat, per aquesta part ho mire de forma totalment positiva igual com per a la gent que està a l'estranger que les utilitzen per apropar-se de forma virtual als seus familiars i trencar així la distància que els separa.
Però com bé ha dit Mariu "les coses difícils ens les facilita i, les coses fàcils, ens les dificulta" estic totalment d'acord amb eixa afirmació, sense anar més lluny jo em senc moltes vegades culpable de la escassa i falta de comunicació a casa,ja que les reds socials, messenger, blocs... que en un principi han sigut un entreteniment, avanç i facilitació per a la comunicació han passat a ser un vici per a molts joves, fet pel que em deixat a la gent de casa, la més important, totalment apartada i en un segon pla.
Gests com aquests han esdevingut veritables fenòmens socials perquè xoquen amb la dinàmica social en un món cada cop més competitiu que dóna més importància al poder i a la bellesa que als sentiments, promoguent-se així un model de conducta superficial atiat pels mitjans de comunicació mitjançant la publicitat i l'afany consumista que pretenen estendre.
Una societat així tendeix a crear individus recelosos els uns dels altres perquè volen una quota, una participació d'eixe món "ideal" al qual només s'arriba progressant (i ací és quan el mot "progrés" es perverteix), en detriment d'altri. Les xàrcies socials no estan corregint aquesta tendència: faciliten les relacions virtuals, però no afavoreixen les reals.
Publica un comentari a l'entrada