Dret a escollir

Aquesta setmana hem vist amb Àngela, Merce, Maria i Àngela com hi ha gran diferència entre les revistes dirigides a homes i dones heterosexuals. Les diferències  les podíem observar en la construcció de la portada (dones més nues a les publicacions masculines), en la distinta oferta de temes (en cas de les masculines més rellevants), en el llenguatge (més sentimental, directe i informal en el cas femení), en la finalitat i fins i tot en els continguts publicitaris.

Els companys Sílvia, Anna, Xisco, Cristina i Rigo ens han ensenyat com certa televisió pot ensenyar i com certa altra pot fomentar la mala educació. També vam vore com d’importants són els aplaudiments i les audiències i vam tindre el privilegi de conéixer de la mà de Carles com es mesuren aquestes.

D’altra banda, vam reflexionar amb l'ajuda d'Anna, Sergi i Raquel sobre la petjada que ha deixat, deixa i deixarà el cinema en nosaltres. Quant al llenguatge no verbal, associem determinades bandes sonores a certes pel·lícules i ens van mostrar com podem associar-les també a les sensacions. Referent al nivell tàctil, les pel·lícules ens han ensenyat moltíssim en gestualitat, besos... I, per últim, pel que fa al llenguatge verbal tots recordem algunes frases i expressions de pel·lícules que d’alguna manera adaptem a la nostra vida quotidiana.

Però, realment ens deixen escollir el que volem vore? Quant al cinema, ens vam adonar que últimament allò que ens ofereixen són adaptacions de novel·les, versions en 3D, sagues, mites que ressusciten i temes comercials segons l’estació de l’any. Parlem d’una crisi de guió? D’una crisi econòmica? Culpem la pirateria? Aquesta és, més o menys la cartellera actual:

Arthur Christmas: Operación regalo

Vicky el vikingo y el martillo de Thor

In time

Acero Puro

Happy feet 2

Fuga de cerebros 2

El gato con botas

Asesinos de élite

Amanecer parte 1

Detrás de las paredes

Las aventuras de Tintín

Arthur Christmas: Operación regalo 3D

Happy feet 2 3D

El gato con botas 3D

La televisió no es queda enrere en aquest tema. En implantar-se la Televisió Digital Terrestre (o com alguns l’anomenen Teletenda Dretes i Tarot) com a únic sistema que s’emet a l’Estat Espanyol des del 3 d’abril de 2010, ens han proporcionat una incrementació dels canals. Però, realment s’ha incrementat l’oferta? Ens feia falta l’apagada analògica? Per a qui li interesse, ací tenim tota la informació, normativa, avantatges, problemàtica... Situació i tendències

Com a exemple, agafem un grup com “Mediaset España Comunicación” i veiem els següents canals: Telecinco, Cuatro, LaSiete, FactoríadeFicción, Boing, Divinity, Energy i Telecinco HD. A més a més, el grup posseeix algunes empreses del sector com l’agència de notícies Atlas, la gestora de publicitat Publiespaña i la productora audiovisual de cinema i televisió Telecinco Cinema. Són, aquests grans grups, els qui “controlen” l’oferta?

Una dada curiosa és el fet que s’emeta, els mateixos dies i a la mateixa hora,  la sèrie “Aquí no hay quien viva” en Nova (Antena3) i el seu equivalent en Tele5 “La que se avecina”. Com també és sorprenent que, des de les 15:45 fins les 20h Tele5 emeta el programa “Sálvame” i que des de les 2h de la matinada quasi tots els canals facen un espai de Teletenda, Tarot... Aleshores, tenim més oferta, la mateixa repetida, una oferta banal?

"La que se avecina"
Tele5

"Aquí no hay quien viva"
Antena 3

Obri els ulls i desperta!

Aquest dilluns, Sergio Cebolla ens va ensenyar mitjançant la seua exposició, "Llenguatge de la premsa. Història, recursos i finalitats", com ha anat introduint-se la premsa al web i  els diversos recursos que s'utilitzen. Vam vore que als anys 90 va nàixer la premsa digital i que el primer mitjà que va participar va ser "el Periódico" de Catalunya.

Ens va parlar també del terme COOPETÈNCIA = COL·LABORACIÓ + COMPETÈNCIA
Així com també del vincle entre la informàtica, el periodisme i la telecomunicació. Sergio va determinar diversos tipus de premsa segons si la trobem en impresa en paper o online, segons si és gratuïta o de pagament, segons la seua ideologia, segons el tema de què tracta i segons factors com la llengua, el sexe, l'edat, la nació, la localitat, la zona...

Tanmateix, vam determinar que les funcions que acompleix la premsa són informar, criticar, opinar, formar i entretenir. Però, és la realitat el mateix que l'actualitat?
Els mitjans de comunicació decideixen que és notícia, quina notícia és més important i com tractar-la. Per a aquest propòsit utilitzen una sèrie de recusos lingüístics com la tipografia i la grandària de les lletres, el lèxic amb càrrega semàntica, l'el·lipsi informativa, les expressions diverses i paraules (sinònims connotatius), les fotografies, el bombardeig de notícies, les citacions, les notícies unilaterals i la publicitat.

Com a conclusió, Sergio va extraure que tota premsa està marcada per una ideologia que anul·la el lector i fa que adopte un determinat punt de vista, la informació que se'ns dóna difícilment serà neutra.

Observem com van donar la mateixa notícia diferents mitjans de comunicació:

"La raó del canvi. Confiança absoluta"

"Spain's Conservatives Ride Crisis to Victory"

"El PP arrasa, ara toquen les reformes"

"Catalunya no és Espanya"

"Rajoy, per KO"

"El mandat del canvi"

"Triomf històric"

                                                              

                                      

"Tot el poder per a Rajoy"

"Victòria absoluta"

"La crisi dóna tot el poder a Rajoy"

"Dreta absolutista... debacle socialista"

  

"Rotund triomf de Rajoy: la dreta
governarà Espanya"

De la mateixa manera, trobem aquesta modelació de la percepció en notícies més recents com les que parlen del dia 6 de desembre. Data en la qual anys anteriors han passat esdeveniments rellevants com per exemple el 6 de desembre de 1932, quan es constitueix el Parlament de Catalunya i Lluís Companys és elegit president, o el 6 de desembre de 1998, quan Hugo Chávez guanya per primera volta les eleccions. No obstant això, allò que cada any és commemorat (per alguns) el 6 de desembre és l'aprovació de la Constitució Espanyola de 1978. Està clar que no tots ho veiem de la mateixa manera i així ho transmetem: El Mundo Vilaweb Las Provincias Intereconomia El Pais

D'altra banda trobem, com bé va dir Sergio, recursos de manipulació en quasi tots (per no dir tots) els mitjans de comunicació. Ací tenim un exemple clar i vergonyós del que suposa la manipulació de la qual parlem. Es tracta del periòdic "La Gaceta" del grup Intereconomia (conegut per tots per ser d'extrema dreta) i, més concretament la portada dels dies 22 i 23 d'abril d'aquest any. La diferència que hi ha entre la fotografia que "La Gaceta" ha publicat i la que va traure l'agència EFE és que en la portada del periòdic han    esborrat el tatuatge d'una esvàstica en el braç d'un dels legionaris.

Pensant-ho bé, però, no ens cal anar tan lluny per trobar una miqueta de manipulació. Al nostre País, al País Valencià, no tenim una televisió pròpia de qualitat sinó que en tenim una de propaganda electoral a favor d'un i en contra de la resta. És per això que la nostra societat demana dia rere dia una televisió transparent, amb pluralitat d'opinions i sense cap tipus de manipulació. El fet que una gran majoria de la població valenciana no senta com a propi aquest servei de Radio Televisió Valenciana que financiem entre tots és a causa de la manipulació de la informació com també pel fet que no recolze activament la llengua pròpia (per dir-ho finament). Neix una plataforma en contra de la manipulació de Canal 9

A banda de la utilització precària de la nostra llengua o el maltractament que se li fa a través de paraules inventades, castellanimes i altres perles informatives, volem destacar l'elevat grau de manipulació que patix Radio Televisió Valenciana. Un dels grans temes tabú per a Canal 9 és, sens dubte, el cas Gürtel on l'expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, és imputat. I diguem que per a ells és tabú pel poc temps i les paraules tan plenes de sentit que utilitzen:

Mentre que en la Sexta:

Fins i tot, l'agrupació de periodistes de la Unió General de Treballadors del País Valencià van elaborar un informe al respecte que no té desperdici UGT-RTVV

Paren la retransmissió en directe perquè algú ensenya aquest
paper amb la foto de Camps i "No a la corrupció, Camps
dimissió"

En no eixir massa ben parat socialment després del cas Gürtel, Camps va presentar la seua dimissió com a President de la Generalitat Valenciana. Aquest fet ens va sorprendre a tots; el que no ens va sorprendre tant va ser que a Canal 9 no es parlara sobre el tema fins altes hores de la nit, ni que l'elogiaren fins a l'infinit a mode de biografia per a la santificació. Xavi Castillo analitza Canal 9

De vídeos com aquests en podem trobar moltíssims a la xarxa:

L'essència de la Radicalitat

RTVV plural?

Canal 9 censura

Canal 9 manipulació

Font de Mora Canal 9

Canal 9 convida

Connexió directe

Rocio Casanova

Polònia

Malgrat tot açò que ja hem dit, trobem necessari fer al·lusió al fet més vergonyós de tots, el fet que ultrapassa la manipulació en tots els seus aspectes. Parlem sobre la prohibició de les emissions de TV3 al País Valencià. La història, si algú no la sap, és aquesta Sense senyal.

D'açò n'hem parlat i n'hem sentit parlar massa, i no tenim cap solució ni des del govern "autonòmic" ni des del govern "central". Hem demanat per activa i per passiva que volem seguir rebent les emissions de TV3 al nostre País, que volem que hi haja una reciprocitat entre els mitjans de comunicació de llengua comuna... Però tan sols hem rebut respostes "polítiques" i, sembla que a ells els dóna igual el que pensem. "El tancament de TV3 em sembla un acte feixista"

Us recomanem, si no l'heu vist, el documental que va fer la TV3 al respecte "Una relació sense senyal"

Per últim, disculpar-nos per si a algú li ha pogut molestar que aquesta entrada s'haja tornat un tant subjectiva però no podem ni volem evitar-ho i ens agradaria que tots reflexionàrem sobre la manipulació de la informació i la censura i si creiem que açò ha de canviar i quines són les solucions possibles.

*Baix d'aquesta entrada hi ha una altra sobre la classe de dilluns 5

"Cal lluitar i defensar una educació que ensenye a pensar, no a obeir"

Amb Xavi Llopes i Diana Buigues hem vist que allò que es vol amb l'educació no és crear estudiants robòtics, que seguisquen al peu de la lletra allò que els han ensenyat. Més bé, el que s'hauria d'aconseguir és un estudiant que siga capaç de pensar per ell mateix, potenciant el seu esperit crític. Per això, hem de diferenciar entre ensenyar i educar, ja que la paraula educació conté moltes més responsabilitats. És a dir, educar algú, és ensenyar-li les coses, i alhora, uns valors amb els quals es regirà per actuar en un futur.

Ensenyar + Valors = EDUCACIÓ

Una de les eines de que disposem a classe i normalment no se li dóna la importància que es mereix, és la reproducció d'una pel·lícula o documental. Una eina bàsica per obrir debats entre l'alumnat i alhora introduir i fomentar uns valors en concret. Hi ha milers de pel·lícules que posen en rellevància situacions i qüestions de la societat que molts ni tan sols ens hem plantejat. D'açò es tracta, d'incentivar el debat i la crítica sobre els principals aspectes que afecten la nostra societat.

Els temes i aspectes més importants a tractar, arreu del món, són principalment els Drets Humans, després, cada societat li donarà més importància a uns valor que a altres. En la nostra societat hi ha temes clau, polèmiques que es repeteixen i el dia a dia dels telediaris. Aquests temes tendeixen a ser: les drogues, l'homofòbia, la xenofòbia, el racisme, la igualtat, la pau i la guerra...

Les pel·lícules que van analitzar i comentar els companys Xavi i Diana van ser les següents:

"Entre les murs" ("La clase") de Laurent Cantet (2008): l'adolescència.

"Trainspotting" de Danny Boyle (1996): les drogues.

"American History X" de Tony Kaye (1998): el racisme i el feixisme.

"Moulin Rouge"de Base Luhrmann (2001): la dona en la societat, la igualtat.

"Crash" de Paul Haggis (2004): el racisme.

"Billy Eliot" de Stephen Saldry (2000): la igualtat de sexes, els esports segons els sexes.

"Saving private Ryan" ("Salvar al soldado Ryan") de Steven Spielberg (1998): la pau i les guerres.

"Die welle" ("La ola") de Dennis Gansel (2008): educació cívica i moral, organitzacions juvenils.

"Avatar" de James Cameron (2009): medi ambient (a canvi de beneficis, diners, etc.)

"Pathes of glory" (Caminos de gloria) de Stanley Kubrick (1957): la guerra, l'antimilitaristarisme.


A banda, no sols hem de pensar en la reproducció i visió de la pel·lícula. Els moments anteriors i posteriors a la reproducció són els més productius.

Abans de la reproducció:
- Per poder aprofitar al màxim la pel·lícula cal introduir i aproximar l'alumnat al tema que es tractarà. Aquesta informació els alumnes la rebran mitjançant fotocòpies, fullets informatius, revistes, retalls de diari... Tot seguit, abans de la reproducció caldria iniciar un petit debat on els alumnes donen les seues opinions al respecte del tema. D'aquesta forma, en el debat posterior a la reproducció, veuran i comprendran molt més el que han aprés i en quins aspectes han canviat de pensaments.

A tot açò, ambientar l'aula, és a dir, adequar-la per a la ocasió, ajuda i reforça la comprensió i el positivisme de l'alumne. Mitjançant pòsters, cartells, música, periòdics o retalls... que aporten informació i apropen l'alumne al tema que va a tractar-se.

Després de la reproducció:
- Aquesta és la part final, la part on els alumnes ja han estat informats prèviament i després han vist la pel·lícula. Ara, cal obrir un debat/col·loqui on els alumnes puguen expressar-se i argumentar allò que pensen i que els ha fet pensar la pel·lícula. És d'ací d'on trauran la major part de la informació, ja que les contradiccions i discussions amb els companys dispararan l'esperit crític de l'alumne.

En classe es comentà, també, que podria organitzar-se un viatge o excursió amb motiu d'alguna qüestió tractada en classe i es donà com a exemple el Bioparc si s'havia tractat el tema de la naturalesa.

Hauria d'utilitzar-se més aquesta eina en les classes? A partir de quina edat dels alumnes és productiu el cinema per a l'educació? Som conscients de la càrrega de valors que ens transmeten les pel·lícules? Què necessita una pel·lícula per tal de dur-la a les aules?

S'haurien de substituir o complementar les pel·lícules amb un altre tipus de material? Tenen més força les imatges que les paraules? Quines assignatures haurien d'utilitzar aquesta eina? Pot qualsevol professor utilitzar aquesta eina o hauria d'haver-se preparat?

Quins són els pros i els contres de fer servir el cinema per a l'educació? Recomanaries alguna pel·lícula per a aquest propòsit?

Educació per a la ciutadania o adoctrinament dogmàtic?

Tothom sap l'enrenou que va haver a l’estat espanyol quan, l’abril de 2007, es va incloure a la LOE (Llei Orgànica de l’Educació) l’assignatura Educació per a la ciutadania i els drets humans. EpC

Però, com és aquesta assignatura i per què tanta gent s’ha declarat contrària?

Educació per a la ciutadania i els drets humans divideix els seus continguts en 2 blocs: els que són exclusivament per a primària i els que són per a secundària.

A la primària, els continguts s'organitzen en 3 blocs:

• Individus i relacions interpersonals i socials, l'objectiu de les quals és el respecte mutu, malgrat les opinions i creences diferents.

• La vida en comunitat, basada en els valors cívics.

• Viure en societat, l'esforç per donar a conéixer les normes i els principis de convivència.

A la secundària els continguts s'estructuren en 5 blocs:

• Aproximació respectuosa a la diversitat, aprendre que el diàleg és el camí.

• Relacions interpersonals i participació, anima a formar part dels organismes representatius dels centres educatius.

• Deures i drets ciutadans, per conéixer els nostres drets i obligacions i identificar quan aquests són violats.

• Les societats democràtiques del segle XXI, que ensenya el funcionament dels diferents serveis públics.

• Ciutadania en un món global, donar a conéixer com funcionen els organismes internacionals i la importància que tenen.

Els continguts, a primera vista, no tindrien perquè molestar a ningú. No obstant això, s’han donat diverses opinions al respecte començant per una manifestació en 2005 en contra de la reforma. Aquest fet va ser convocat principalment per les següents entitats:

ANCEE (“Asociación Nacional de Centros de Educación Especial”)

APS (“Asociación de Profesores de Secundaria”)

CECE (“Confederación Española de Centros de Enseñanza”)

CES (“Confederación Nacional de Estudiantes”)

COFAPA (“Confederación de Padres y Madres de Alumnos”)

CONCAPA (“Confederación Católica Nacional de Padres de Familia y Padres de Alumnos”)

FEF (“Foro Español de la Familia")

 PTE (“Plataforma Tiempo de Educar”)

UDE (“Unión Democrática de Estudiantes”)

USO (“Unión Sindical Obrera”)

Des dels moviments de renovació pedagògica pensen que l'educació en valors no s'ha de limitar a unes hores i cursos concrets, que ha d'estar present en totes les àrees de l'escola i que no és clar el perfil del professor. Ací tenim també el comunicat de la Conferència Episcopal, per a qui li interesse. Comunicat

És curiós, si més no, saber el resultat de la votació d'aquesta reforma al Congrés dels Diputats:

A favor: PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol), CIU (Convergència i Unió), ERC (Esquerra Republicana Catalunya), PNV (Partit Nacionalista Basc), ICV (Iniciativa Catalunya Verds), CC (Coalició Canària), EA (Eusko Alkartasuna).

En contra: PP (Partit Popular).

Abstenció: IU (Esquerra Unida), BNG (Bloc Nacionalista Galeg, ChA (Chunta Aragonesista), NB (Nafarroa Bai).

No creiem que fóra casualitat que, en nàixer el Pla d’Extensió del Trilingüisme al País Valencià, l’ex conseller d’Educació Alejandro Font de Mora volguera que aquesta assignatura s’impartira en anglés.

"El pais" Aquesta decisió va ser molt qüestionada des de distints sectors que, fins i tot, van presentar recurs legal.

El primer resultat d’aquesta mesura va ser que de 200 alumnes examinats en un parcial, només 1 i d’origen britànic va aprovar. "Público" "Público2"

És EpC una assignatura necessària? Hauria d'estar present en tots els cursos de Primària i Secundària o sols a certes edats i cursos? Hauria de ser obligatòria a tots els centres (públics, concertats, privats)?

Pot un pare escollir la informació que rep el fill sobre temes com l'homosexualitat? Es pot escollir una opció d'educació moral o un altra per als teus fills?

És cert que EpC imposa una ètica comú laïcista? Per què es veu inadequat aquest model i no el d'impartir la religió catòlica a l'escola?

És una oportunitat, aquesta assignatura, perquè s'aconseguisca la igualtat de sexes? A quines necessitats de la societat actual respon EpC?

És cert que EpC té com a únics referents ètics la Constitució Espanyola i els Estatuts d'Autonomia quan només són documents jurídics i polítics?

Respecte a la llengua, és positiu que es done en anglès? És viable?

Parlem de la vida i de la mort, dignes?

Per a l’IEC, la vida és un “estat dinàmic de la matèria organitzada, caracteritzat bàsicament pel fet de poder reproduir-se i per la capacitat d’adaptació i d’evolució davant els diferents canvis en el medi”. A nosaltres no ens acaba de convéncer aquesta definició un tant tècnica i buscant, hem trobat gent que la defineix com el principal dret de l’ésser humà, com un privilegi... i que la temporalitza a partir del naixement i fins la mort, a partir de la fecundació, a partir de la concepció, fins la mort psíquica, fins la mort física... Tanmateix, segons per quina banda ho mires, també podem trobar aquestes definicions:

Definició fisiològica

Un organisme viu és aquell capaç de dur a terme funcions com menjar, metabolitzar, excretar, respirar, moure's, créixer, reproduir-se i respondre a estímuls externs.

Definició metabòlica

Un sistema viu és un objecte amb una frontera definida que contínuament intercanvia substàncies amb el medi circumdant sense alterar-se.

Definició bioquímica

Tot organisme viu conté informació hereditària reproduïble codificada en els àcids nucleics els quals controlen el metabolisme cel·lular a través d'unes molècules (proteïnes) anomenades enzims que catalitzen o inhibeixen les diferents reaccions biològiques.

Definició evolutiva

La vida és tot sistema capaç d'evolucionar per selecció natural.

Una vegada més, aquesta definició no és acceptada per gaires biòlegs ja que inclou els virus dins del grup dels éssers vius i podria introduir en un futur algun virus informàtic polimòrfic que inclogués algun tipus de rutina avançada d'evolució darwiniana. Sens dubte ningú no diria que tal programa d'ordinador fos un sistema viu.

Definició termodinàmica

Els sistemes vius són regions localitzades on es produeix un continu increment d'ordre. Aquesta definició, potser la millor i més complerta, neix de la comprensió nova de l'Univers d'aquest últim segle.

No decidim quan, on, com i per què naixem; aleshores, quan comencem a decidir? Som amos de la nostra vida o estem limitats? Són majors els nostres deures que els nostres drets? Quan s’acaba la nostra capacitat de decisió?

Doncs a moltes persones aquesta capacitat se’ls acaba, se’ls furta una vegada tenen certa edat. Quan el iaio o la iaia no ens causa “molèsties” o fins i tot, ens ajuda al llarg de la nostra vida, la seua vida té valor. Quan ja no es pot valdre per sí mateix i ens tocaria o hauríem de tenir cura de qui tant ens ha ajudat, simplement els “aparquem”.  Som conscients que moltes famílies no poden acomplir amb la labor de tenir cura dels seus majors i necessiten una ajuda extra. No obstant això, hi ha d’altres que envien als iaios sistemàticament de tornada a la guarderia. Una mort digna només es pot donar si has arribat a ella dignament.

"Ses estrelles del cel" Antònia Font

“Viure és sobreviure,

es futur parabòlic

amb atletisme d'imbècil

i equilibrisme d'alcohòlic.

Viure és sobreviure empresonat

dins un rellotge d'arena,

lliure dins un infinit arenal,

lliure de morir-te de fam.”

Trobem en aquesta cançó d’Antònia Font, un altre significat de la vida, més subjectiu que tota la resta i potser,  un poc pessimista. Si ens parem a pensar en l’última frase “lliure de morir-te de fam”, és certa sempre que cadascú siga lliure de menjar o no. Aquest tema que se’ns presenta és delicat però sobretot polèmic i voldríem donar a conéixer algunes de les postures que hi ha al respecte i que, entre tots, n’aportàrem algunes més.

Quasi tots coneixem la pel·lícula “Mar adentro” basada en la “vida” de Ramón Sampedro i el seu final:

Fi "Mar adentro"

Entrevista Ramón Sampedro

Entrevista Ramón Sampedro 2

ACEB

"Dret a morir"

Terry Pratchett

Terry Pratchett arregla papers

"Elegint viure"

Documental

Suïcidi legal Suïssa

Dret a morir dignament

Dret a morir dignament 2

Dret a morir dignament 3

Itàlia

En aquestos temes, la clau està en no generalitzar ja que cada situació és un món i hauria d’analitzar-se cada cas individualment. Tots tenim, però, unes idees establertes sobre què voldríem hui que ens feren demà si ens passara alguna cosa, ja siga des de decidir si volem que ens incineren o que ens enterren, com també si voldríem seguir vivint en cas d’Alzheimer o després d’haver-nos quedat en estat vegetatiu.

La decisió de suïcidi assistit o mort digna és única i exclusivament personal o s’hauria de comptar amb l’opinió d’un expert, la família...?

És lícit que algú (polítics, metges, familiars...) decidisca si has de seguir vivint o si, per contra, has de morir? Ha d’haver lleis que ho regulen o ha de tractar-se cada cas per separat? Fins quin punt una persona és responsable de la seua vida i de les seues decisions?

Quina autoritat té l’Església sobre el tema de la vida i la mort? 

No en volem cap que no estiga borratxo!

El “botellot” s’ha convertit en un acte quasi involuntari. Ixes un dissabte, un divendres, un dijous o, fins i tot, un dilluns i el ritual sempre és el mateix: quina beguda comprem? Per la nostra experiència pròpia podem vore com cadascú no sol pagar més de 5 euros (a no ser que siga un dia especial) i que, com va dir Fernanda a classe, tendim a beure cervesa.

Però, quan i per què sorgeix aquesta pràctica? Alguns diuen que el seu origen està en els anys 80 quan xicotes grups de gent es reunien en els parcs i places a beure per l’excessiu preu de les consumicions als locals. Ara, més o menys, ocorre el mateix: amb el preu d’una copa en una discoteca podries comprar tota una botella. L’altre factor que trobem que és clau, apart del preu, és el fet d’ajuntar-se, d’haver-se convertit en un acte social.

Aleshores, quin és el principal problema que presenta el “botellot”? Suposem que és el lloc on fer-lo; perquè en teoria, apel·lant a la teua llibertat individual, el podries fer en qualsevol lloc però en la pràctica no hi ha llibertat que valga quan beus, rius, crides, fas soroll, poses música... En aquest moment ja entrem en la llibertat de la resta, entrem a atacar directament aquesta llibertat. Llei "Antibotellot" Antena3

Donat que el problema que se’ns presenta és “molestar”, quina seria la solució? Els joves que viuen o estudien a València van optar per no molestar cap veí i anar amb les botelles al Campus de Tarongers de la UV. En realitat, aquesta solució, és una solució a mitges ja que a l’endemà hi ha classe en el Campus i els alumnes han d’aguantar el panorama que ha deixat la nit anterior.  Però qui mana en aquestes situacions? Recorde com el curs passat quan tothom ja tenia les samarretes encarregades, la beguda comprada i el comboi fet ens van dir que no hi havia “Paelles Universitàries”. Fora d’acceptar-ho nosaltres els estudiants vam protagonitzar unes “Paelles Alternatives” quasi espontànies que van ser tot un èxit i ningú va poder parar-les. "El botellot tanca les aules"

No fa molt podíem llegir aquesta notícia "El Campus de Tarongers es tancarà pel botellot", seguida d’aquesta "La policia impedeix el botellot universitari a Tarongers" i, finalment "El botellot desapareix del Campus de Tarongers". No ens enganyem, no és cap solució al problema, els joves no hem deixat de fer “botellot”, els joves ara estem sense cap lloc on fer-lo i molestant més que mai en els carrers.

Alguns ajuntaments, amb un poquet més de visió de futur, han desenrotllat l’anomenat invent del “Botellòdrom” "Naix el botellòdrom". No obstant això, ja han eixit les primeres contradiccions: realment aquest ajuntament està fomentant l’alcoholisme entre els joves? És un lloc segur per a menors d’edat? Hi ha alguna regulació per a accedir-hi? "La llei antibotellot va a provocar que augmente el número d'alcohòlics".

Ací us deixem una mena de debat que es va realitzar a l’IES Tirant lo Blanc de Gandia:

Vídeo 1 Vídeo 2 Vídeo 3

Amb tot açò, ens hem preguntat alguna vegada els pros i els contres? Fem el que la gran majoria fa? Fem "botellot" per rebel·lió? I si és així, contra que ens rebel·lem? Ens veuen intolerants, que busquem la confrontació amb el sistema, és cert o només ho fem per diversió?

A les discoteques, paguem a preu de Jack Daniel's el "garrafó" que ens posen? Quin seria el preu adequat? Quins factors influeixen? Qualitat, quantitat, que estiga de moda la discoteca?

Què demanem els joves? Només un lloc on fer "botellot" o també que baixen els preus als locals? Quines mesures prenen i quines haurien de prendre? Quines contramesures adoptem front les seues decisions?

Per què cada vegada comencem a beure més joves? Són efectives les campanyes contra l'alcoholisme? Es fan contracampanyes? Aznar

Campanya Xile Campanya Austràlia Campanya Estat Espanyol Campanya Tele RCN Campanya Tele Argentina